afotos i documents

Becaris: la cara invisible de la precarietat

2008-04-28T06:30:00.000-07:00

Andrés Querol Muñoz
Coordinador Nacional d’ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya

La precarietat, com el virus de la grip, és mutant i assumeix diferents formes per tal d’adaptar-se a cada situació. Les formes són canviants, però el fons és el mateix: una posició vulnerable en el treball que acaba esdevenint permanent i impedeix a aquells que la pateixen mantenir expectatives de futur. La precarietat té doncs dimensions visibles: salaris baixos, temporalitat estructural, rotació laboral, impossibilitat de compaginar el treball amb la formació i la vida personal, discriminació per motiu de gènere, edat o nacionalitat, i en la seva dimensió més dramàtica, accidents i malalties.

Però amb aquestes cares visibles conviuen situacions invisibles, aquelles que no registren les estadístiques: l’economia submergida i els fraus legals. L’economia submergida ha estat sempre associada en el nostre imaginari a llocs de treball de baixa qualificació coberts per treballadores i treballadors amb escassa formació. És potser per això que ens costa reconèixer-la a primer cop d’ull en un àmbit ben diferent: els becaris.

Sota l’etiqueta becari/becària trobem situacions diferents i antagòniques: les beques reglades i les fraudulentes. Les primeres estan associades al creixent pes de les pràctiques en centres de treball dels estudis mitjans i superiors. Mitjançant aquestes pràctiques, alumnes que estan cursant estudis reglats en centres educatius realitzen un part de la seva formació en centres de treball sota la supervisió d’instructors i la tutela docent del seu centre d’estudis. A canvi poden rebre una beca que compensi les despeses de desplaçament o fins i tot dietes que deriven d’aquestes pràctiques. Certament s’han de millorar força coses en aquest camp, especialment pel que fa als recursos per tal de garantir els drets d’aquestes persones, però cal valorar positivament el seu paper en el procés de formació.

Però també sota l’etiqueta beca trobem una altra realitat ben diferent: l’economia submergida. Estem vivint una dinàmica creixent de “beques” ofertes directament per les empreses, sense cap mena de relació amb centres d’estudis, a persones que ja tenen la titulació necessària per a cobrir el lloc de treball. Res tenen en comú aquestes falses beques amb les pràctiques reglades: s’utilitzen per a cobrir llocs de treball en l’empresa sense reconèixer la relació laboral, la persona que l’ocupa no compta amb cap mena de tutela dels seus drets, no responen a la manca de formació de la persona sinó a la voluntat de l’empresari de reduir costos mitjançant la violació dels drets. No es fan a l’empara de cap legislació, són obertament il·legals. No suposen una fase prèvia d’incorporació al món del treball, perquè la majoria de les persones que les ocupen mai arribaran a ser contractades per l’empresa. Són economia submergida i explotació il·legal de treballadors.

També en aquest camp ens trobem davant dos opcions. D’una banda l’aposta per una millora de l’educació, especialment de la seva vessant pràctica, i per una economia basada en la qualitat i els drets. De l’altra la de la manca de regulació, la vulneració dels drets i una economia amb els peus de fang dels baixos costos a qualsevol preu i que condemna a l’exclusió social a sectors creixents de treballadores i treballadors.

La mala notícia: l’abandonament dels objectius de millora de l’educació per part del govern expressada en la proposta de Bases per a una Llei d’Educació (que entre d’altres coses ignora la FP) i en la negativa a assumir compromisos concrets en matèria de Formació Professional en el marc de l’Acord Estratègic de l’Economia Catalana, demandats per organitzacions sindicals i patronals.

Ara la bona notícia: el sindicalisme de classe, l’únic que exerceix l’acció solidària de totes les treballadores i treballadors, assumeix el repte.

sindicalisme i diversitat

2007-09-10T09:27:00.000-07:00

Intervenció de Noel Climent, secretari general de la secció
sindical de CCOO de l’empresa Sony de Viladecavalls

Sony té una factoria a Viladecavalls, on actualment hi treballen unes 2.800 persones, de les quals més del 54 % són temporals, és a dir, gent que entra amb un contracte precari i que no sap quan acabarà, quan podrà tornar a entrar, si entrarà amb un contracte de tres mesos, que potser se li ampliarà o potser no, però arribarà un moment en què marxarà i, si no és que canvien molt les coses, fins al cap d’un any no se la tornarà a cridar. Dins d’aquest col·lectiu, tranquil·lament podem estar parlant d’un 20% de treballadors d’origen llatinoamericà o africà. Podria dir que una gran empresa com Sony no és racista i, tal com diu el nostre codi de conducta, promou la igualtat per sobre de totes les coses. La veritat és que fins fa quatre anys a Sony no hi havia negres, és així de senzill. No hi havia cap treballador negre a la plantilla de Sony. Només hi havia un noi negre que era el que recollia les bosses d’escombraries a la nit. De mica en mica, pel procés migratori i perquè realment la realitat social que envolta la població de Viladecavalls al Vallès Occidental i, precisament per aquesta rotació amb la contractació, s’han trobat que vas garbellant el mercat i al final qui realment està disposat a venir a treballar a Sony per un contracte temporal i que probablement no et donin cap mena d’estabilitat, doncs acaben sent els últims que han arribat i el que necessiten és un treball.

Dins d’aquesta realitat, des de la secció sindical ens vam plantejar com evitar que certs aspectes que anàvem veient que es donaven en aquesta situació no s’engrandissin o es magnifiquessin. Perquè, és clar, nosaltres som una societat molt oberta però evidentment, imagineu-vos, amb una plantilla de més de 2.000 persones, quan tens una història que estàs acostumat que tothom que està treballant allà o és catalanet o és españolito, perquè hi ha de tot per dir-ho d’alguna manera, doncs, sents les veus: “uy, cuántos que hay ahora”, ”ui, ara això com ho fem”, “mira ara...” Llavors, hi havíem de donar una solució. Nosaltres, com a sindicat, havíem de buscar i fer veure a la classe treballadora de Sony que realment treballadors, ho som tots. I ens plantejàvem quines actuacions es podien fer.

L’actuació que vam fer, en un principi, amb el suport del CITE de CCOO i del CEPROM, va ser fer una formació que va durar unes guantes jornades que el que feia, en certa manera, era plantejar-nos primer a nosaltres les pròpies contradiccions que no són capaces d’aflorar. En un principi, els alumnes d’aquesta formació érem membres de la Secció Sindical de Comissions Obreres, membres del comitè d’empresa, afiliades i afiliats nostres, alguns nascuts a Catalunya, altres d’origen africà. Tanmateix, com que som una empresa japonesa era molt interessant per a nosaltres que vingués un treballador que fos japonès. Vulguis que no, només de veure les pròpies contradiccions que entre nosaltres ja generàvem i, teòricament tots els que estàvem allà érem gent molt oberta, te n’adones que no és tan real, que fins i tot en el nostre interior el que considerem molt normal i molt habitual veiem que de cop i volta: “Ui, doncs, amb això no”. I això és el que preteníem amb el curs. Entre altres coses, fer que la gent se n’adonés que la diversitat bàsicament consisteix en adonar-nos que hi ha unes grans diferències en la manera d’entendre moltes coses, però unes grans igualtats en la manera d’entendre moltes altres coses. Parlàvem de l’educació dels nens, de la importància que se li dóna, per exemple, a l’educació dels teus fills, de la importància que se li dóna a la sanitat pública i de molts altres aspectes. I vèiem que realment teníem uns punts de vista que, tant és d’on vinguis, com a ésser humà hi ha certes coses que són primordials.

A part d’aquestes diferències, o de fer aflorar les diferències i les igualtats de manera d’entendre la vida, també vam voler veure a partir de la realitat cultural que ha envoltat la teva vida, sobretot quan eres més petit, el teu entorn familiar, com això t’afecta durant tota la resta de la teva vida. Tu de petit a casa has vist que allò és així i allò serà així sempre. I fins que no ve algú de fora del teu cercle i et diu: “això no és així, és aixà”, tu no t’ho has plantejat mai. O sigui que realment per tu tota la vida allò ha estat d’aquella manera. Aleshores també va ser molt interessant per la gent que participava en aquest curs adonar-se d’aquestes coses. Una altra part del curs era fer veure a l’immigrant que arriba la realitat sindical i del món laboral d’on es troba. O sigui, tu arribes aquí i hi ha una realitat sindical i laboral que potser al teu país d’origen no hi era. Però tanmateix això ajuda a la gent que ha nascut aquí i que està participant en aquest curs a adonar-se que la realitat sindical i laboral que per a nosaltres és òbvia i és així i ens creiem que és així a tot el món i, de fet, el que deia, ens pensem que a Europa les coses són d’una manera i després veiem que hi ha una gran diversitat. Doncs això també va permetre que nosaltres fóssim capaços de dir: “hi ha altres opcions que no són les que jo he viscut durant tota la meva vida”. Aleshores ja tenim, per una banda, les diferències, que entre nosaltres volíem veure, culturals i, per altra banda, les diferències de com entenem el món laboral. Des de l’entorn que hem vist en el nostre origen, en el nostre entorn familiar fins a les realitats que et trobes un cop estàs en el lloc de treball.

Per què vam fer aquest curs? Doncs aquest curs, en principi, era una prova pilot que al final ha donat uns resultats fantàstics que esperem des del sindicat que es pugui ampliar i que realment se’n pugui fer molta difusió, però en el nostre cas concret, a Sony, el que pretenem és que aquesta acció formativa s’estengui a qualsevol persona, ja sigui del comitè d’empresa, o de la direcció o de l’estructura de l’empresa. Perquè qualsevol persona que per la seva feina diària hagi de tractar amb diferents treballadors sigui capaç d’assumir que la diversitat i la seva gestió no és un problema, és un repte. És una situació que ens trobem i a la qual hem de donar una resposta. Ara faltarà veure si realment en el nostre cas la direcció està disposada a introduir això. Però nosaltres realment el que veiem és que no només s’ha de fer aquesta acció. Aquest curs que en algun moment esperem que estigui totalment introduït dins de la formació que es faci als comandaments de l’empresa, als membres del comitè d’empresa o, com us he dit, a qualsevol tipus de treballador que per les seves responsabilitats hagi de tractar amb gent, aquesta és una de les accions que creiem que s’ha de fer per gestionar millor la diversitat cultural que podem tenir en la nostra empresa.

Però a part d’això, hi hauria el que nosaltres anomenem “un pla d’acollida” que també s’hauria de plantejar. Actualment quan un treballador nou entra a Sony, tant fa l’origen que tingui, fa el que ells diuen “formació” i nosaltres en diem “informació”: t’informen dels riscos específics que hi pot haver en el teu lloc de treball. Et diuen: “Això és Sony, aquí es treballa així”. Es fa una formació d’una setmana en el millor dels casos, sinó en un parell de dies: “Aquesta és la teva posició, apa, espavila’t i tira. M’has de treure 300 teles al cap de les 8 hores”. Nosaltres creiem que s’ha de fer un pla d’acollida i que precisament pel treballador d’origen estranger que mai no ha treballat a l’Estat espanyol i que no coneix la legislació, se li ha d’explicar quina és la legislació vigent en quant a treball, què implica el contracte que ha firmat, quins són els seus drets i deures, quina és la realitat sindical que hi ha a l’interior de l’empresa i com el pot ajudar el sindicat. I, en certa manera, també s’hauria d’introduir dins d’aquest pla d’acollida un apartat que parlés precisament d’aquesta diversitat que hi ha a la nostra empresa i que fos una aposta real per part de la direcció de l’empresa el que “aquesta diversitat que tenim per nosaltres és un valor afegit”. Jo crec que aquest pla d’acollida ha de ser per a totes les treballadors i treballadores que entrin nous, ja siguin d’origen estranger o d’origen local, perquè el desconeixement és mutu. I aquí és on moltes vegades es comet el gran error, quan es parla de la integració: “Algú s’ha d’integrar aquí.” “No, disculpi’m, integrar-nos, ens hem d’integrar tots.” I hem de saber que la realitat que tenim actualment és diferent de la que havíem conegut ara fa vint anys. Hi ha un tercer punt que nosaltres des de la secció sindical de Comissions Obreres estem intentant fer molt d’èmfasi i és el següent. Si aconseguim arreglar, per una banda, el punt de vista de la direcció de l’empresa i fem que sigui un eix vertebrador de la política d’empresa, si aconseguim, per una altra banda, fer uns plans d’acollida, que qualsevol treballador que entri en aquesta empresa, sigui quin sigui el seu origen, tingui formació respecte quins són els drets i deures que tens com a treballador i quin és el marc legal que ho envolta i, a part, quina és la realitat de diversitat cultural que tenim dins de l’empresa.

Tenim aquests dos grans blocs, però ens falta un tercer i és on realment nosaltres volem fer molt d’èmfasi: hi ha uns espais informals importantíssims en el dia i dia del treball en una fàbrica o en qualsevol altre entorn. El cafè, anar a esmorzar, els deu minuts que parem, és impressionant veure com allà hi ha la taula dels negres, la taula dels japonesos, allà hi ha la taula dels que són de Sabadell i allà hi ha la taula de les nenes que fa vint anys que estan a Sony, que vénen de quan la fàbrica estava a Parets i que no s’ajunten amb ningú més. S’han d’aprofitar aquests espais, primera, per aconseguir que entre ells hi hagi interacció i, segona, és l’espai on nosaltres hem de poder fer la feina d’anar i ajudar que es produeixi aquesta participació i aquesta interacció entre ells. Crec que és el més important però, al mateix temps, és el més complicat perquè és eteri. És molt difícil anar i, a part, quan ens formen com a sindicalistes ens diuen que hem de saber de salut laboral, de mètodes i temps, dels tipus de contractes. Però a ningú li diuen, primera, que hem de ser molt bons venedors i, segona, a ningú li expliquen que les persones són molt complicades i que tractar amb les persones no sempre és fàcil.

No em vull estendre més perquè tampoc sé què més us puc explicar a partir d’aquesta situació que nosaltres hem pogut començar a crear. A veure si s’acaba desenvolupant correctament, si l’empresa accepta tots aquests punts que nosaltres li estem demanant i que ho integri dins de la seva manera d’entendre la vida dintre de la fàbrica.

«Ara hem d’actuar nosaltres»

2007-04-14T09:06:00.000-07:00

Patricia de Lamo
Membre del Comitè d'Empresa de PANSFOOD per CCOO

Quina és la teva trajectòria a l’empresa ?

Veient la meva vida laboral, he tingut diferents treballs d’estiu. Al PANS vaig entrar amb els 17 anys acabats de fer, ja fa casi 5 anys que sóc a l’empresa. He passat de personal d’equip, a aprenent, he estat d’encarregada aprenent i finalment d’encarregada de tercera.

Reconec que per ignorància he treballat més del compte, que sempre m’ha agradat aprendre i que intento fer tot el que puc perquè surti bé. Hem considero responsable, i sempre he pensat que si l’empresa va bé, jo aniria bé amb l’empresa. Però des de fa un temps cap a aquí m’he anat informant sobre els drets dels treballador, sobre les veritables responsabilitats dels treballadors i de l’empresa. Generalment, parlant de mí, m’han prés el pél en molts aspectes.

El més important és que ara tenim l’oportunitat de canviar la situació, que ara és el nostre moment i que amb totes les eines que poguem lluitarem per fer valer els nostres drets com a treballadors. I sobretot aconseguirem un ambient de treball digne, amistós, ple de comanyerisme, però sobretot beneficiós per a tots, per a l’empresa i per a nosaltres, els treballadors.

Tenies alguna experiència sindical prèvia?

L’any passat vaig cansarme de que l’empresa s’aprofités de les situacions i sobretot de la meva bona paciencia, vaig anar a UGT a informar-me del conveni que tenia PANSFOOD. Em vaig quedar sorpresa de les coses escrites en aquestes pàgines. Després d’explicar el meu problema, no em van ajudar a res, més que infomar-me i tenir suficient força com per fer valer els meus drets per mi mateixa. No vaig estar representada per ningú, no em vaig sentir recolzada per ningú i sobretot, avui encara estic esperant una visita, una trucada per preguntar-me com em va anar. Avui día 3 d’abril m’han portat el conveni de PANS per primera vegada després de 5 anys gairebé, gràcies per voler saber la situació ara, però crec que és massa tard. Ara hem d’actuar nosaltres.

Què t’ha portat a presentar-te en la candidatura de CCOO?

Crec que el meu carácter i la vida que he portat en l’empresa. Vull millorar la qualitat del treball, la qualitat de vida que portem els treballadors de PANSFOOD i intentar ser un punt de recolçament per qualsevol treballador. No m’agraden les injusticies, I darrerament ha arribat un moment en el que s’ha de dir prou.

Quines coses t’agradaria millorar?

M’agradaria poder intervenir en les decisions que es prenen de cara als treballadors, recolçar les idees d’un treballador, m’agradaria que sortís un conveni adequat a la vida actual i beneficiós per tots, des del punt que l’empresa i els treballador puguin arribar a un acord sense que un tingui massa força i l’altra banda, la gran majoria, no en tingui cap. Nosaltres no som res sense empresa, però l’empresa tampoc és res sense nosaltres. Voldria millorar la situació de molts treballadors, fer valer les lleis i els seus drets. M’agradaria fer tantes coses que em caldrien molts fulls per poder omplir-los de les meves idees.

Per què creus que els treballadors i treballadores hem d’anar a votar el dia 11 d’abril?

Perque som treballadors i treballadores com ells. Els que em coneixen saben que treballo a vegades més que els altres encara que sóc encarregada; que la primera en fer he de ser jo perquè la resta de treballadros em segueixin. Hem de votar perquè farem tot el que estigui al nostre abast per tots i cadascún d’ells i perquè som persones molt lluitadores i bastant inconformistes.

M’agradaria que ens votessin, que ens donin l’opotunitat de tenir suficient força com per poder representar als treballadors de PANSFOOD, per afrontar les situacions. I perquè aixó no ho fem per nosaltres, sinó per tots.

La democratització de l’economia mundial

2007-02-28T01:30:00.000-08:00

Andrés Querol Muñoz

En funció del concepte imperant, economia global és aquella els components nuclears de la qual (mercats financers, comerç internacional i producció transnacional) tenen capacitat institucional, organitzativa i tecnològica de funcionar en temps real, o en un temps establert, a escala planetària. L’economia global es caracteritza per situar-se en una nova fase del capitalisme en la que les necessitats de creixement i nous mercats porten a aplicar de manera creixent una lògica economicista- mercantil a tots els àmbits de la vida.

El procés de globalització econòmica

L’actual procés de globalització econòmica té els seus orígens en la segona meitat de la dècada dels 70, en que conflueixen diversos factors:

L’estancament de la capacitat dels estats del nord d’augmentar la despesa pública en inversions i serveis socials i la seva entrada en una fase d’estanflació
La crisi del petroli.
La necessitat de les empreses d’ampliar els seus mercats i la recerca de resultats a curt termini, aplicant polítiques de desregulació i abaratiment dels costos laborals.
La crisi del deute extern als estats del sud, el colapse del sistema de Breton Woods (1973) i l’inici del seu retrocés econòmic.
L’inici de la revolució tecnològica
La creixent deslegitimació política dels estats del “socialisme realment existent” i el naixement de l’ortodòxia neoliberal, basada en el liberalisme econòmic radical, la desregulació i el retrocés del paper dels estats.

Durant les dècades dels 80 i 90 es produeixen importants canvis en el comerç internacional, les inversions estrangeres directes, els fluxes financers i la tecnologia que produeixen una integració creixent que condueix a una economia global.

Comerç internacional

Es produeix una expansió a gran velocitat del comerç internacional. Aquesta expansió es du a terme de manera gradual si bé la creació de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) l’any 1993 suposa una catalitzador de gran importància. Si fins a aquell moment les polítiques de liberalització del comerç impulsades per l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) s’havien basat en la remoció de les limitacions directes al comerç (principalment les polítiques aranzelàries), l’OMC hi incorpora les polítiques de serveis, la propietat intel·lectual, les mesures d’inversió i les polítiques de competència.

Aquesta expansió comercial es produeix de forma clarament desigual entre els països. Únicament podem parlar d’expansió en els països industrialitzats i en dotze països del sud. Així, la Xina continental, Corea del Sud i Taiwan suposen el 36’1% de les exportacions manufactureres dels països empobrits durant la dècada de 1990, mentre que els 176 països menys exportadors representen únicament el 25’3% de les exportacions en aquest mateix període. La gran majoria dels països considerats “menys avançats” (PMA) pateixen un decreixement de les seves exportacions tot i haver dut a terme polítiques liberalitzadores.

Inversions estrangeres directes

Un altre dels aspectes econòmics que experiment un important creixement són les inversions estrangeres directes que reben les economies nacionals (IED). També de manera gradual, durant la dècada de 1980 es produeix un important creixement de les IED a escala mundial. L’any 1985 les IED suposen menys del 0’5% del PIB dels països, mentre que el 1998 ja suposava prop d’un 4% (xifra que cau al 2’25% el 2001).

L’any 2000 més de 100 estats havien adoptats “importants mesures de liberalització” (en termes de la Organització Internacional del Treball) per a atraure IED. No obstant, la inversió continua concentrada únicament en 10 d’aquests països.

Novament, els gruix de països empobrits queden exclosos d’aquest creixement. El 23’7% de les IED que reben els estats del sud durant la dècada de 1990 corresponen a Xina (excloses Taiwan i Hong Kong), el següent país receptor és Brasil amb un 8’3%.
El canvi de les inversions no és únicament quantitatiu. Les noves TIC permeten la producció transnacional de béns i serveis. Així, cada cop més es produeixen peces d’un mateix producte en diferents països que acaben ensamblant-se en un d’ells.

Fluxes financers

A diferència del comerç internacional i les inversions econòmiques directes, la liberalització dels fluxes financers no es produeix de manera gradual, sinó que es produeix de manera molt més accelerada. Entre 1970 i 1996, les transaccions internacionals de bonus i accions en proporció al PIB és multipliqeuen per 54 als EUA (país), per 55 al Japó i gairabé per 60 a Alemanya. D’altra banda, els fluxes financers del total de països empobrits es va multiplicar per 7 entre 1960 i 1996.

Amb la liberalització dels comptes de capital a partir dels anys 80 i les innovacions tecnològiques, la movilitat de capital s’ha incrementat a gran velocitat de tal manera que podem parlar d’un mercat financer planetari en funcionament les 24 hores del dia.

No obstant, i en la mateixa tònica que hem observat en els apartats anteriors, el creixement accelerat de fluxos financers de nord a sud es concentra en les anomenades “economies emergents”. Així doncs, únicament els països industrialitzats i una petita minoria de països empobrits formen part d’aquest sistema “planetari”.

D’altra banda, la revolució financera ha produït uns sistemes altament volàtils i inestables, amb organismes financers que exerceixen un enorme poder en les polítiques dels països del sud (especialment les “economies emergents”) i molt condicionats pels problemes derivats de les asimetries en la informació. La manca d’institucions internacionals que regulin aquest mercat agreuja encara més aquesta siutuació.

La marginació de la major part dels països “en vies de desenvolupament” d’aquest mercat, combinada amb l’important descens de l’assistència oficial per al desenvolupament, han portat a molts d’aquests països, especialment de l’Àfrica subsahariana, a un nivell d’endeutament crònic que hipoteca el seu futur.

Un altre efecte del creixement de l’economia especulativa front a la productiva ha estat la seva incidència en la presa de decisions de les grans empreses. L’anomenat “capitalisme impacient”, que exigeix uns constants resultats positius en els mercats de valors a les empreses, les pressiona en una espiral de mesures a curt termini que sovint hipotequen el seu futur desenvolupament. Com a resultat d’això, les regles del diàleg social instal·lades després de la guerra mundial a les economies del nord, basades en el binomi productivitat/millores salarials, s’ha trencat. Els treballadors i treballadores i les forces sindicals, no interlocuten ja amb empresaris que busquen l’increment productiu com a font de beneficis, sinó cada cop més, amb brokers la prioritat dels quals és el valor de les accions.

Revolució tecnològica

Ja em vist la importància de la globalització tecnològica inciada els anys 70 sobre la globalització de l’economia. A diferència d’altres fases del capitalisme, en aquest cas la revolució tecnològica que afavoreix la nova etapa no es basa en la producció energètica sinó en l’electrònica, la informàtica i la genètica. En aquest sentit es parla de la fase del capitalisme “informacionalista”.

Cal destacar que la revolució tecnològica es produeix per una combinació de factors i no respon a una única causa: l’evolució de la investigació científica, l’impuls d’algunes institucions universitàries, la iniciativa individual i els recursos dels estats. Així, la visió del nou capitalista com un “selfmademan” , amb acne i altes dosis de freakisme, innovant al garatge dels seus pares respon a una visió simplista i interessada.

Aquesta revolució científica es produeix únicament a les economies del nord, la qual cosa, combinada amb les polítiques de propietat intel·lectual impulsades per l’OMC, ha incrementat la dependència de les economies del sud. Especialment novedosos resulten els efectes sobre les economies agràries dels “organismes genèticament modificats”. En la part més dramàtica trobem la constant obstaculització als intents dels estats del sud d’apostar per medicaments genèrics front als interessos de les principals empreses farmacèutiques.

El paper dels estats

El neoliberalisme polític recupera un vell mite: el mite del mercat lliure i la no intervenció dels estats. En consonància, s’analitza la globalització en termes d’obsolescència dels estats davant l’impuls polític de les grans empreses. Aquest però, és un fals mite.

En primer lloc, l’economia de lliure mercat requereix de la regulació estatal, puix que l’evolució natural del capitalisme el condueix cap a la concentració i el monopolisme. Així, els estats han hagut de desenvolupar polítiques i organismes reguladors de la competència, les actuacions dels quals són omnipresents a les pàgines econòmiques dels diaris.

Són així mateix els estats, aquells que impulsen les polítiques liberalitzadores (i les proteccionistes) tan a nivell nacional, com regional i planetari, directament o a través dels organismes internacionals.

En aquest sentit cal destacar la hipocresia dels governs del nord quan imposen l’ortodòxia econòmica neoclàssica als estats del sud, mentre que es neguen a liberalitzar els sectors econòmics en que les economies d’aquest països són competitives (com l’agricultua), opten per polítiques aranzelaries quan les seves indústries ho requereixen (conflicte EUA –UE pels aranzels imposats pels EUA a les importacions de productes siderometalúrgics) i utilitzen la despesa pública per a superar les crisis econòmiques.

A més, les polítiques de liberalització econòmica són utilitzades com a instruments de dominació política. En aquest sentit, resulta clarament exemplificadora la política de tractats de lliure comerç (TLC) bilaterals impulsada per Estats Units. Aquests tractats són clarament desequilibrats en termes econòmics i jurídics cap als interessos dels EUA. A més, la política dels TLC ha estat utilitzada de manera experessa pel govern dels EUA com a eina de política internacional, exigint als estats signants i als aspirants dels mateixos a donar suport a la seva política exterior.

En definitiva, cal que substituim la discussió sobre l’eix econimia/política per la discussió sobre quins han de ser els objectius de la política econòmica. Modificant al lema de l’equip electoral de William Clinton: és la política econòmica, estúpid!

Realitats i discursos

Com ja s’ha dit, aquesta realitat es veu acompanyada d’una cínica literatura liberal que planteja hipòcritament des de les potències econòmiques la liberalització mundial dels mercats mentre aquestes mateixes potències duen a terme polítiques proteccionistes dels seus sectors econòmics menys competitius, amb la conseqüent frustració dels països del sud. D’altra banda una línia de pensament políticament correcte de certs sectors de l’esquerra planteja la necessitat de preservar del comerç mundial algunes economies del sud que es corresponen amb societats falsament arcàdiques. La realitat però és molt més complexa.

Definir la situació actual com un mercat mundial lliure per al comerç i les inversions és una fal·làcia. Més aviat el que existeix és un mercat mundial on les grans potències econòmiques mantenen un sistema de desconexió parcial de les seves economies, imposant la llibertat de circulació de mercaderies i capitals en els sectors que els interessen i desconectant del mercat mundial mitjançant polítiques proteccionistes aquells sectors en que les economies del sud resulten més competitives. Això esdevé possible gràcies a una arquitectura institucional pivotada entorn a la OMC absolutament controlada de manera antidemocràtica pels estats econòmicament i militarment més poderosos.

La presència de multinacionals en països del sud suposa l’explotació dels treballadors, el trasllat de les pràctiques empresarials més lesives socialment i ambientalment i el trinxament de les comunitats. D’altra banda, és aquesta presència la que permet la transmissió de coneixements i tecnologies, el desbaratament d’estructures socials pre-modernes i injustes, les possibilitats de reequilibrar les balances comercials i l’establiment de relacions de cooperació entre els moviments sindicals d’aquests països i els dels països d’origen de les empreses. Tots els intents de generar un desenvolupament econòmic des de les economies del sud prescindint de la inversió de capital estranger han produït fracassos sovint traumàtics.

Per contra, assistim a processos en alguns d’aquests països on els governs han estat capaços de reequilibrar les regles del joc amb les grans multinacionals exigint traspassos tecnològics, inversions en les societats d’acollida i respecte a les legislacions socials i ambientals, sovint incipients. En aquesta lluita, els governs del sud no es troben emparats per les institucions internacionals que regulen els mercats, sinó que aquestes responen als interessos de les empreses que tenen les seus als estats dominants.

Davant d’aquesta realitat, una estratègia plausible de transformació passa, en la fase actual, per impulsar la democratització del govern mundial de l’economia, per crear estat regional i mundial. En aquest sentit es fa necessària una reforma a fons de les institucions financeres mundials i de l’OMC, així com la seva incorporació plena al sistema de Nacions Unides. També cal reclamar la incorporació en els tractat internacionals de mesures de foment al desenvolupament de la democràcia i de l’estat del benestar, de les llibertats sindicals i drets laborals, de mesures mediambientals, així com de compromissos efectius d’inversions productives i de transmissió de coneixement entre els països signants.

Així mateix es fa necessari incorporar als governs dels estats estratègies econòmiques internacionals que no passin per la defensa de les multinacionals amb seu al seus territoris com a criteri exclusiu, sinó per la defensa d’un model de desenvolupament global.

Per a tot això, és necessari finalment impulsar cooperacions estables entre organitzacions polítiques, sindicals i socials, i la creació de federacions mundials fortes.

Salut laboral i gènere

2006-12-29T01:28:00.000-08:00

La salud laboral ¿una cosa de hombres?

"Las mujeres se accidentan 3 veces menos que los hombres"

REBECA TORADA

La aparición del Informe "Riesgos Laborales y su prevención", más conocido como Informe Durán, ha generado polémica y los medios de comunicación se han hecho eco de la envergadura del tema en nuestro país. Diversos titulares han ido mostrando algunos de los aspectos más relevantes de la situación. El que reproducimos en el titular del presente artículo nos llamó especialmente la atención. Las mujeres queremos opinar también.

¿Quiere esto decir que las mujeres están menos expuestas a los riesgos? ¿o más bien, que a diferentes exposiciones se dan diferentes daños a la salud? Curiosamente, lo que el informe Durán ni se plantea es explicar el por qué de las diferencias entre la incidencia de accidentes de mujeres y hombres. Los daños a la salud que afectan de forma diferenciada a las mujeres pasan desapercibidos cuando se aplican criterios provenientes del enfoque clásico de la seguridad e higiene, obviando todo lo que se mueva en la resbaladiza organización del trabajo, del tiempo y de la distribución de responsabilidades. El enfoque dominante en salud laboral sigue siendo masculino y mantiene invisibles muchos de los riesgos para la salud de las mujeres. Ofrecer información de esta forma tan escueta y sesgada da lugar a malas interpretaciones.

Ellos se accidentan, nosotras nos desgastamos

Los datos de la Tercera Encuesta Europea sobre Condiciones de Trabajo pueden ayudar a entender el por qué de las diferencias entre mujeres y hombres. Mia Latta, directora de investigación de la Fundación para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo, nos indica como interpretarlos: "No es el sexo la causa específica de los problemas relacionados con la salud, sino más bien las condiciones de trabajo". Es decir, veamos primero donde trabajan mujeres y hombres y después qué condiciones de trabajo caracterizan los diferentes sectores en los que se concentran.

Seis de cada 10 mujeres trabajan en el sector servicios, en ocupaciones que prolongan las tareas tradicionalmente asignadas al género femenino: enfermeras, maestras, limpiadoras, administrativas, cajeras, vendedoras, trabajadoras sociales. "Si examinamos sectores específicos -continúa Mia- podemos ver que en el sector de ventas y servicios predominan los problemas psicosociales (estrés o fatiga). Dos tercios de los empleados de este sector son mujeres".

En el sector industrial, donde trabajan 2 de cada 10 mujeres, éstas ocupan puestos de trabajo de baja o nula cualificación, en cadenas de montaje de industrias manufactureras donde el trabajo es monótono y repetitivo. La carga física en estas ocupaciones no es tan evidente como en las desempeñadas por hombres: se producen menos sobreesfuerzos por manipulación de cargas, pero en cambio las posturas mantenidas durante largos periodos y el trabajo repetitivo provocan alteraciones músculo-esqueléticas de difícil diagnóstico.

La situación de precariedad de las mujeres en el mercado laboral con mayores tasas de temporalidad y contratación a tiempo parcial que los hombres, las prácticas sociales sexistas que dan lugar a situaciones de acoso sexual, discriminación en las promociones y en la remuneración, así como la doble presencia en el ámbito familiar y laboral, no hacen más que acentuar estos daños a la salud provocando un lento y acusado desgaste que es obviado en todas las prácticas preventivas.

Mejorar la eficacia preventiva incorporando el análisis de género

Es del todo inusual que en las evaluaciones de riesgos se incluyan indicadores que permitan tener en cuenta estas diferencias de género. ¿Qué ocurre cuando las mujeres ocupan puestos de trabajo diseñados sobre un patrón supuestamente neutro que es en realidad masculino? ¿Se tiene en cuenta las diferencias entre mujeres y hombres cuando se suministran las herramientas y equipos de trabajo? ¿Por qué no se utilizan indicadores biológicos diferenciales, como las alteraciones de la menstruación? Más difícil todavía es que se evalúen las consecuencias del acoso sexual, de la dificultad para promocionarse, de la discriminación salarial o de las exigencias en cuanto a imagen o comportamiento por ser mujeres.

Incorporar criterios para poder valorar y ofrecer soluciones a estos problemas de salud, no sólo es un avance para mejorar las condiciones de trabajo de las mujeres, también implica el reconocimiento de las personas que están detrás de cada puesto de trabajo, humanizando la técnica y poniéndola al servicio de las trabajadoras y los trabajadores.

Publicat a Por experiencia número 14

Pla Esstratègic de Joventut de CCOO de Catalunya

2006-12-22T06:14:00.000-08:00

Introducció del Pla Estratègic de Joventut de CCOO de Catalunya (2006-2010)

Per què un pla de joventut?

Les societats europees de l’estat social han basat el seu benestar en el dret al treball com a fonament de la redistribució i el desenvolupament de la ciutadania. És des del treball que els treballadors i treballadores hem anat conquerint la ciutadania mitjançant l’acció col·lectiva i d’aquesta manera el sindicalisme ha estat l’instrument que ha fet possible aquesta conquesta progressiva. I un dels efectes del model social europeu ha estat l’emergència de la “joventut” en la mesura en que s’ha retardat l’edat d’incorporació al treball i allargat l’etapa de formació inicial, en un context en que l’evolució econòmica requeria un major pes de treball cada vegada més qualificat i un major nombre de famílies poden mantenir fills dedicats als estudis.

D’altra banda, l’evolució de l’economia de mercat i de les empreses ha desembocat en nous escenaris que han comportat una major segregació laboral i les estratègies empresarials i públiques presentades sota l’etiqueta de la flexibilització del mercat laboral han afavorit una major segmentació, que en el cas de la gent jove s’ha expressat especialment per la irrupció d’una fase de transició al treball cada cop més prolongada, un estadi en la vida laboral de les persones dominat per la incertesa i la precarietat. Estadi que per a un segment important de nous treballadors acaba esdevenint no una fase temporal sinó una situació permanent, una realitat desvinculada de l’edat de les persones i associada a factors generacionals i a processos de mobilitat social descendent. D’aquesta manera, la diferència entre integració i exclusió no es dóna únicament en termes de treball o atur, sinó de qualitat del treball i noves fornades de treballadors comencen a referir-se a les condicions laborals dels seus pares com d’un “treball a l’antiga” que ells ja no esperen conèixer. Aquesta situació està associada directament a estratègies públiques i privades de trasllat dels costos de les transformacions socials, econòmiques i empresarials a futures generacions. Una realitat que dóna nous sentits a principis fundacionals del sindicalisme confederal com els de solidaritat de classe i unitarisme.

Tots aquests canvis han incidit també en els processos de construcció de la pròpia identitat de les noves fornades de treballadors i treballadores i en la seva relació amb les esferes col·lectives, inclòs el sindicalisme. Un sindicalisme que únicament guanyarà aquests nous treballadors i treballadores en la mesura en que sigui capaç d’esdevenir útil per a que mitjançant l’acció col·lectiva generin noves expectatives de millora a qui avui no les té.

per què un pla transversal

CCOO de Catalunya aborda la realitat dels i les joves des d’un punt de vista integral en que l’acció del sindicat per a la gent jove no queda reclosa en un únic àmbit d’actuació, sinó que cal que el conjunt d’estructures afectades desenvolupin accions coordinades amb objectius comuns. L’objectiu de l’emancipació de la gent jove treballadora, el dret dels treballadors i les treballadores a plantejar un projecte de vida, requereix canvis en l’àmbit laboral, però també en educació, habitatge o participació social en tots els nivells. Per tot això, el paper d’ACCIÓ JOVE com a moviment de joves de CCOO de Catalunya no és el d’assumir en exclusiva les polítiques sindicals cap a la gent jove, sinó impulsar i coordinar les accions de les diferents estructures del sindicat de manera cooperativa i garantir-ne la coherència.

Com a conseqüència de la transversalitat de la nostra acció, tenim la voluntat de fomentar la cooperació entre les federacions, unions comarcals i intercomarcals, secretaries i instruments del sindicat a l’hora de desenvolupar les nostres accions i de plantejar les nostres propostes en un procés de diàleg i d’intercanvi permanents. La cooperació amb altres estructures implica un esforç afegit per arribar a consensos però, fruit d’aquest esforç, incorpora als projectes una visió més àmplia, més rica i ambiciosa, i és la millor garantia de l’eficàcia de la nostra acció. Aquesta pràctica esdevé, a més, cada cop més imprescindible davant d’una realitat en canvi constant, que supera la rigidesa de la compartimentació de l’activitat sindical. Només des de la permeabilització i el treball conjunt entre els diferents àmbits del sindicat podem fer front als nous reptes que se’ns presenten i impulsar la renovació del sindicalisme donant un nou valor a la confederalitat sindical.

Aquest treball transversal i la defensa dels interessos de totes les treballadores i treballadors tenint en compte les diferents realitats, ha fet esdevenir CCOO en un agent essencial per la igualtat i la integració de tots els treballadors i treballadores des de la nostra diversitat. I no només pel “currículum” de conflictes i acords passats, sinó per l’impuls en l’actualitat de la transformació del model productiu dominant al nostre país, les millores en el sistema públic d’ensenyament o l’impuls de projectes per a millorar la participació dels treballadors i treballadores i la renovació dels equips directius.

La nostra voluntat és la de situar una estratègia compartida on identifiquem les prioritats i assumim compromisos concrets, una estratègia que no vol ser ni un receptari ni una cotilla, sinó una plataforma que fomenti la innovació i el treball creatiu contemporitzat amb criteris d’eficiència i eficàcia. Una estratègia global que aixoplugui les accions de les diferents estructures sindicals, accions que necessàriament seran diverses i asimètriques però que han de sumar totes en una mateixa direcció. Una estratègia que incideixi en els canvis i transformacions que afronta el sindicalisme confederal per continuar sent l’eina més útil per a totes les treballadores i treballadors des de la solidaritat.

”Els advocats laboralistes i els sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants”

2006-12-15T07:43:00.000-08:00

Els advocats laboralistes reben el tercer carnet solidari. La Fira de Cornellà va acollir el 25 de novembre l’acte de reconeixement als afiliats i afiliades de CCOO amb més de 25 anys d’antiguitat a la nostra organització. Uns quatre-cents afiliats i afiliades van gaudir d’aquest esdeveniment i van recollir la seva insígnia. En el marc d’aquesta celebració, es va lliurar el tercer carnet solidari de CCOO de Catalunya, amb el qual es vol reconèixer la tasca de persones o entitats a favor del desenvolupament del sindicalisme de CCOO. Enguany, aquest guardó ha estat atorgat al col·lectiu d’advocats laboralistes representats per Ascensió Solé, Francesc Casares, Montserrat Avilés i Antonio Martín.

Ascensió Solé és magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Recentment ha rebut d’aquest sindicat el carnet solidari en reconeixement a la tasca feta pels advocats laboralistes.

Com valores aquest carnet solidari amb què heu estat guardonats els advocats laboralistes, i tu mateixa com a representant, per part de CCOO?

Estic molt contenta que s’hagi pensat en mi a l’hora de donar aquest carnet. Jo ja tenia un dels primers carnets de CCOO, però un d’honorífic no. És un reconeixement a la trajectòria dels advocats laboralistes, persones amb un compromís social, polític i professional que van fer una feina que va tenir uns resultats excel·lents. És una de les gratificacions que tenim molts dels antics laboralistes, el fet d’haver participat en una etapa de conquesta de llibertats que assegurava el pas de la dictadura a la democràcia.

Hi ha diferents parers sobre si havíem de fer-ho com ho vam fer i sempre et queda el dubte de si podríem haver fet molt més. És un reconeixement a uns advocats que es van alinear amb els treballadors per lluitar per unes millors condicions de treball, i també es va lluitar per una societat més justa, més equitativa, més lliure, més en pau. Jo encara penso que és així com s’ha d’anar aprofundint en la democràcia, i que el sindicat es recordi d’això significa que no oblida una
part important dels seus orígens. Hi havia una gran conjunció entre els que estaven “al tall” i els advocats: tots lluitàvem pel mateix i tots ens necessitàvem.

Els anys de la transició política en aquest país eren temps difícils per exercir d’advocat laboralista.

Teníem un compromís personal i ideològic. I teníem la sort de poder estar treballant i lluitant alhora per la conquesta d’aquestes llibertats democràtiques, per canviar la societat. Pot semblar utòpic, però les utopies serveixen per anar avançant.

Com va arribar la teva vinculació a CCOO i què destacaries d’aquells anys?

Quan vaig acabar la carrera, em vaig incorporar al despatx laboralista d’en Cuenca. En aquell moment vaig conèixer la Montserrat Avilés, l’Albert Fina, en Salvadores, en Solé i Barberà i en Sardà. Cadascun lluitava des del seu camp. Ens reuníem i es plantejaven temes jurídics per donar la volta als problemes que tinguessin els treballadors. CCOO es va anar consolidant i enfortint a les empreses i anava als despatxos per demanar la cobertura dels advocats. Es va crear una simbiosi molt important: advocats laboralistes i sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants. Els advocats laboralistes ens coordinàvem i un dels elements de la nostra coordinació va ser el Tribunal d’Ordre Públic, on defensàvem els problemes laborals, i, com que estava centralitzat a Madrid, era la manera de trobar-nos i anar-nos coordinant.

Quin paper creus que va tenir CCOO en la normalització de les relacions laborals en aquest país, i en la millora de les condicions laborals dels treballadors de Catalunya? De fet, tu vas col·laborar en la creació del Gabinet Jurídic del sindicat.

Era l’alternativa al sindicat vertical, ja que la UGT va aparèixer més tard. Jo ja era al despatx de l’Albert Fina amb la Montserrat Avilés, i ens van processar perquè fèiem una circular que es repartia a les empreses en què parlàvem dels drets que tenien els treballadors i dels que haurien de tenir. La policia sabia que als despatxos es reunien clandestinament els sindicats i, aleshores, havíem de definir com es constituïa aquest complement entre advocats i sindicat. Va ser quan, des de la CONC incipient, es va decidir que s’havia de formar un gabinet jurídic propi; en López Bulla va ser molt clarivident. I es va decidir que hi havia d’haver un responsable d’aquest gabinet. Recordo que al despatx d’en Salvadores es va decidir com organitzàvem l’assessorament un cop es legalitzés CCOO i es va optar perquè tingués un gabinet propi. Tots consideràvem que l’assessorament era part de l’acció sindical, amb una perspectiva potser molt romàntica, i que amb el temps l’assessorament jurídic no faria falta en la mesura que el sindicat anés sent més fort. I va ser quan alguns despatxos laboralistes de Catalunya es van incorporar al gabinet únic de CCOO. Jo em vaig oferir per organitzar el Gabinet de CCOO per la meva experiència al despatx de l’Albert Fina, que era un dels més organitzats i eficients del moment. A poc a poc ens vam anar organitzant en l’àmbit econòmic i de feina, especialment a Barcelona; després vam passar a organitzar el Gabinet de comarques, que ja va ser més complicat, però que també es va fer. Vam arribar a ser uns cent advocats.

Han canviat molt les relacions laborals durant aquests anys?

Recordo que al final dels anys setanta jo assessorava el sector del metall. Els plantejaments eren molt radicals i hi va haver un moment que els sous dels convenis col·lectius van augmentar al voltant d’un 20%. Es milloraven molt les condicions de treball per l’ambient social que existia. En aquell moment, quan negociàvem, defensàvem el lloc de treball per sobre de tot i érem molt durs amb això.

La idea era que l’empresari capitalista tenia molts beneficis i aquests havien de repercutir en els treballadors. El sindicat, molt més que la patronal, ha fet una adaptació rapidíssima al llarg del temps, molt intensa i conseqüent en la negociació dels conflictes, encara que de vegades penso que es va massa de pressa a resoldre els contractes de treball amb indemnitzacions.

Actualment ets vocal de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. Quins són els vostres objectius?

L’objectiu és normalitzar l’ús del català com a llengua pròpia en l’àmbit de l’Administració de justícia, en l’àmbit dels jutjats i dels despatxos d’advocats. Ara hem impulsat un conveni amb el Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO per promoure i facilitar mitjans i documents necessaris perquè els tràmits jurídics es facin en català, ja que Comissions Obreres és una de les organitzacions que presenta més demandes.

Entrevista realitzada per Emili Rey per a Lluita Obrera

Dictadura y resistencia antifascista

2006-11-20T09:27:00.000-08:00

Dictadura y resistencia antifascista

Ángel Rozas

President de la Fundació Cirpiano García - Arxiu Històric de CCOO de Catalunya

La Segunda República se ha dicho, y cabe insistir en ello, fue una esperanza frustrada. ¿Hacia donde apuntaban las esperanzas que abrió aquel régimen entre la clase trabajadora y las clases populares, y entre sectores de las clases medias progresistas? Aquellas esperanzas en un futuro mejor se concretaban de forma resumida, en mi opinión, en la posibilidad de incorporación a la vida política y cultural de amplios sectores sociales que habían estado tradicionalmente excluidos de ella. Así como en el deseo de un avance social a través de pasos importantes en el reconocimiento de la igualdad entre géneros, de la educación, de la asistencia médica y de la igualación en derechos y obligaciones para el conjunto de las clases y grupos que componían la sociedad española de los años treinta.

A esto cabría añadir dos cuestiones más. Por un lado, un enorme esfuerzo, polémico en su aplicación pero de extraordinaria importancia, llevado a cabo en el terreno de la definición laica del Estado y en el replanteamiento de las relaciones Estado-Iglesia. Y por otro lado, en el diseño y concepción progresivamente descentralizadora y federal de las relaciones entre el conjunto de los territorios que conformaban España, con la aprobación del Estatut d’Autonomia de Catalunya en 1932 y de los de Euskadi y Galicia en proceso de aprobación entre enero y julio de 1936.

Pero además, el régimen republicano representaba la posibilidad de una modernización de las estructuras económicas del país, a través de mejoras sustanciales en las relaciones laborales y en el planteamiento –si bien es cierto que de carácter moderado y finalmente inconcluso- de una reforma agraria de carácter progresista.

En definitiva las propuestas puestas encima de la mesa representarían un cambio importante en la esfera política, económica, social y cultural de una España que arrastraba graves problemas a los que el sistema de la Restauración y la monarquía como su máxima expresión no habían puesto solución. No debemos olvidar, que dentro de aquel propio régimen monárquico se implantó una dictadura, admitida por Alfonso XIII, la del general Miguel Primo de Rivera, que agotó su presunta propuesta regeneradora en poco menos de seis años, entre 1923 y 1929.

Por otro lado, tampoco debemos dejar de lado el complejo y convulso contexto internacional en el momento de la proclamación de la República. Estamos hablando del período de entreguerras, durante el cual de forma progresiva tuvo lugar la crisis de la democracia liberal y la aparición de las alternativas que marcarían el siglo XX, el surgimiento del fascismo, como contrarrevolución vestida de una revolucionaria tercera vía, y el comunismo como promesa de la revolución obrera que tuvo su espejo durante años en la obra del bolchevismo con la creación de la Unión Soviética.

A aquel contexto social y político debemos añadir los efectos de la crisis económica mundial de 1929, la mayor que se había vivido hasta entonces. Aunque sus efectos fueron desiguales en el conjunto de las economías europeas.

Además de este contexto internacional incierto, es posible considerar que en los cinco años que mediaron entre 1931 y 1936, dejando ahora al margen los tres años de guerra civil, algunas de las fuerzas sociales y políticas en presencia durante el período no dejaron de obstaculizar la realización de aquellas propuestas esperanzadoras y que representaban unas reformas de gran calado.

Es cierto que durante aquellos años en el país se fue generando un ambiente tenso, extraordinariamente politizado y en determinados momentos de elevada violencia. Pero esto, estaba sucediendo también en los países de nuestro entorno como en Francia, por poner un ejemplo, pero también en países del este de Europa, en ninguno de los cuales habían triunfado todavía los movimientos genéricamente definidos como fascistas, a diferencia de lo que había sucedido primero en Italia y con posterioridad en Alemania.

La República desde luego no fue una república revolucionaria, como a veces, con buena o mala fe, parece querer darse a entender. Por un lado, por los que la mitifican desde la óptica supuestamente republicana y, por otro lado, por los que la desprecian y denigran desde una visión antirrepublicana.

Fue un régimen burgués progresista, muy progresista sin duda, solamente cabe remitirse al texto constitucional que se aprobó. Pero no representó una revolución política más que en aquello que por comparación con la época anterior podría verse así.

La revolución social y política no se desencadenó hasta que las fuerzas reaccionarias de la derecha apoyaron y alentaron un golpe de estado de un grupo de militares rebeldes formados en las luchas coloniales - y es del todo necesario insistir en ello- que fueron los que quebraron la legalidad republicana obtenida en las urnas en febrero de 1936. No hubo golpe preventivo ante una revolución social inminente. Hubo, eso sí, contribución a la exasperación, al conflicto y al enconamiento de posiciones en los meses anteriores al 18 de julio de 1936. No obstante, fue el fracaso de aquel golpe de estado lo que condujo a la guerra civil y estimuló, con el derrumbamiento inicial del poder institucional republicano, el inicio de una revolución.

No voy en este caso a entrar a exponer lo que representó la guerra civil española. Sin embargo, sí quiero señalar que, entre otras muchas cosas, se ha considerado como un prolegómeno de la Segunda Guerra Mundial, que también podría ser vista, en definitiva, como una auténtica guerra civil europea.

Sin duda, la neutralidad de los países como Francia e Inglaterra en alguna medida contribuyó a que el bando rebelde, apoyado por la Alemania Nazi y por la Italia fascista, pudiera fortalecerse militarmente y derrotar a la República que solamente contó con el apoyo de la Unión Soviética. Sé que este es un tema polémico, y puesto que doctores tiene la Iglesia, que sean ellos quiénes disipen nuestras dudas a partir de trabajos de investigación histórica rigurosos e independientes.

La victoria del bando autodenominado “nacional” en abril de 1939 representó en primer lugar la desaparición de todo tipo de libertades civiles y democráticas. En base a ello se inició la persecución, el asesinato, el fusilamiento, el encarcelamiento, el trabajo forzado –por no decir, el trabajo esclavo- de miles de personas que eran consideradas como simples “vencidos”.

Y la jerarquía de la Iglesia católica no sólo auxilió, concediendo bases ideológicas al nuevo régimen, sino que justificó aquello que ella misma calificó como “Cruzada nacional”, es decir justificó una represión brutal, muy superior a cualquiera de los otros regímenes fascistas en tiempos de paz, en aquella tarea que consistió, desde la visión compartida por las autoridades políticas y religiosas de “limpiar a España de elementos indeseables”, poniendo la violencia al servicio del orden social.

Si dura fue aquella guerra civil, posiblemente igual o de mayor dureza fue la larga “postguerra incivil” que prolongó voluntariamente el franquismo, al negarse a adoptar medidas de amnistía política y estar frontalmente en contra de cualquier iniciativa de “reconciliación” entre los españoles.

Esta consideración condujo a las nuevas autoridades franquistas a tratar y hablar de aquellos seres humanos, calificados genéricamente como rojos, masones y separatistas, como inferiores, anti-españoles, apátridas, escoria de la sociedad, y un largo etcétera de calificativos que me ahorro de enumerar. Y lo hacían en función de si aquellas personas eran “afectas” o “desafectas” al régimen. Dejando ahora de lado a la masa de los denominados “indiferentes”. En definitiva todos ellos eran argumentos, desde el punto de vista de las autoridades, para tratarlos como elementos innecesarios dentro de la “comunidad nacional” que pretendió construir el fascismo español. La sociedad se dividía, así pues, en “buenos” y en “malos” españoles. Esta fue una visión del país que perduró a lo largo de la dictadura. Y cuando uno lee la prensa hoy, según qué circunstancias y declaraciones parecen indicar que aquello ha dejado poso entre determinados sectores de la “sociedad política” actual.

Sin embargo, durante aquellos primeros años el régimen liderado por el general golpista Francisco Franco Bahamonde vivió la euforia del fascismo, que declinó conforme las operaciones bélicas, a partir de 1942, mostraban que la victoria estaba en el bando de los aliados. A partir de 1945, con la derrota del Eje, es decir de los aliados del régimen, este trató de borrar todas las huellas de aquella estrecha amistad. Pero muchas de ellas permanecen, son débitos del pasado.

Alguna de estos vestigios imborrables son, por ejemplo, las fosas comunes que hoy en día algunos de los familiares de las víctimas de la represión franquista tratan de localizar como forma de recuperar la memoria del pasado, como elemento de justicia retrospectiva para con las víctimas. Pero también, y no debemos ignorarlos, todos aquellos que fueron ajusticiados por la jurisdicción militar después de finalizar la guerra, y aquellos otros que a lo largo de la dilatada existencia del régimen pasaron por sus comisarías y sus cárceles. En ellas se aplicó las técnicas más depuradas transmitidas por la SS durante los primero años cuarenta, que después se perfeccionaron con los conocimientos adquiridos por algunos de los más destacados torturadores en las escuelas norteamericanas de la tortura durante los años cincuenta, como Antonio Vicente Creix, una de las figuras más tristemente recordadas de lo que nosotros llamamos “Brigada Social”.

Desde el punto de vista de la organización de la clase obrera, el régimen no sólo desarticuló a través de una durísima represión al conjunto de asociaciones obreras, sino que siguiendo el modelo fascista estableció formas de encuadramiento social del conjunto de los trabajadores, creando el denominado “Sindicato Vertical”, es decir las organizaciones sindicales del partido único, Falange Tradicionalista y de la JONS.

FET-JONS fue el resultado de la fusión del conglomerado de fuerzas derechistas que habían dado su apoyo al bando “nacional”. Utilizó el manto del movimiento fascista español liderado por José Antonio Primo de Rivera, denominado Falange Española, pero también agrupó en él a carlistas y antiguos monárquicos, constituyendo finalmente lo que las autoridades denominaron “Movimiento Nacional”.

No me corresponde entrar a mi en el debate historiográfico sobre la naturaleza del régimen, que algunos consideran como fascista, otros fascistizado y otros como autoritario. Es un debate que dura muchos años, largo, complejo y lleno de matices. Pero aquí doy yo mi opinión como militante obrero y víctima del régimen dirigido por el general Franco. Y mi opinión es que el régimen fue en sus orígenes fascista y mantuvo durante toda su larga existencia los elementos esenciales con los que nació. Evidentemente modulando estos rasgos esenciales, primero por la derrota de sus aliados, que no eran otros que los fascismos europeos, y segundo por los cambios en la política internacional y por la propia evolución de la sociedad española.

Pero cabe aquí recordar una cuestión, y es que la dictadura, se califique como se califique, siempre utilizó la guerra civil como legitimidad de su poder, después, ciertamente, añadiría la paz y el “desarrollismo” como otras fuentes de legitimidad durante los años sesenta; pero la guerra civil fue, de forma sarcástica, el infierno necesario para llevar a los españoles al “paraíso” del catolicismo y del orden, que las autoridades nunca dejaron de ofrecer como referente privilegiado de su historia. Y es que el franquismo, con Franco en la cama en noviembre de 1975, murió como había nacido, es decir fusilando en setiembre de aquel mismo año a un grupo de jóvenes anti-franquistas.

Por eso están tan empeñados los vindicadores de la memoria del franquismo en tratar de hacer un revisionismo sobre la guerra civil, necesitan hacerlo para justificar la dictadura, y lo hacen, perdonar la expresión, de forma “garbancera” y, de momento en mi opinión, poco inteligentemente, puesto que se trata de una simple trascripción de mitos y de la versión oficial que mantuvo el régimen. Aunque, también es cierto y preocupante, que estos “neo-franquistas” lo hacen con cierto éxito editorial y de ventas, con el apoyo de determinados medios editoriales y de comunicación, a pesar de que sus productos sean unas “mentiras convincentes” que no son aceptadas por la historiografía más seria sobre estos asuntos, y que de hecho son combatidas por los estudios rigurosos que desde hace tiempo se están llevando a cabo.

Ahora, en la segunda parte de mi intervención, trataré de exponer brevemente alguna reflexión sobre qué representó, desde mi punto de vista, la aparición de nuevas formas de auto-organización obrera durante los años sesenta al margen de aquel Sindicato oficial, el “Vertical”, que antes he mencionado.

La fecha del 20 de noviembre de 1964 constituye un referente en la memoria colectiva de nuestro Sindicato, es decir de Comisiones Obreras de Catalunya, y lo que es más importante, esa fecha también ha pasado a formar parte ya de la Historia de la sociedad catalana.

Muy posiblemente la fecha es lo de menos, pensareis y seguramente con razón. Aunque existen otras razones para darle alguna vuelta al asunto; porque podría haber también otras fechas donde situar aquel acontecimiento, como por ejemplo en las reuniones preparatorias llevadas a cabo en los bosques y parajes que rodean Barcelona, en la parroquia de Sant Miquel de Cornellà de Llobregat, meses antes. Como en tantas otras iglesias y locales cedidos por los capellanes más comprometidos con la cuestión social, como elípticamente se denominaba durante aquellos años a la “cuestión obrera”.

Sin embargo, es posible decir que fue en el teatro anexo de la parroquia de Sant Medir –en la tradicional barriada obrera de Sants- y gracias a personas como el ya fallecido Mosén Vidal, o amigos que todavía hoy están en la brecha como mosén Bigordà, y tantas otras personas como ellos.

Hace pocos días tuvo la suerte de asistir a un reconocido homenaje a Gregorio López Raimundo y al padre Díaz Alegría. A este último lo conocí allá por el año 1964 en la barriada chabolista madrileña, la del Pozo del tío Raimundo. En el homenaje que les hizo a ambos la Fundación Alfonso Carlos Comín, fui consciente, o en cualquier caso más consciente, de la importancia que tuvo en aquellos años la confluencia de cristianos y comunistas en la lucha por las libertades. Es decir, los cristianos progresistas no fueron lo que se decía antes “compañeros de viaje”, fueron auténticos protagonistas en el sueño de hacer realidad una sociedad más justa y más libre.

Perdonad que me haya desviado por un momento del tema. Ahora quiero decir que en Sant Medir se dio el impulso a una primera comisión obrera de Barcelona que agrupaba a los trabajadores de distintos ramos de la producción, allí recibiría un impulso inicial que al parecer fue definitivo para tener una presencia y una expresión continuada en la lucha contra la Dictadura franquista, desde la mitad de la década de los años sesenta.

Fijaos bien, por otro lado, en qué consistió aquel acto del 20 de noviembre de 1964: fue una reunión de unos 300 trabajadores de los diferentes ramos de la producción discutiendo sobres nuestros problemas laborales y sociales. Aquella era una actividad que formaría parte de lo cotidiano para la mayor parte de nuestros conciudadanos actuales. Hoy se lleva a cabo diariamente en los locales sindicales de Barcelona, de Cataluña y de todo el país. Sin embargo entonces se hacía en los locales vinculados a un templo religioso, convirtiendo en excepcional aquella actividad. Pero además para la comprensión de lo que representaba entonces, solamente cabe añadir su contexto: era un momento en que el derecho de reunión, de asociación y de expresión estaban totalmente prohibidos por un régimen basado en la abolición de estos y otros derechos básicos de ciudadanía.

Ese es su valor, el que le da sentido a aquellos actos que todavía podemos rememorar. Desgraciadamente ya vamos siendo cada vez menos quienes podemos hacerlo de forma individual, puesto que ya no están entre nosotros muchos de aquellos trabajadores reunidos en asamblea, al igual que tampoco lo están muchos de los religiosos que nos mostraron y brindaron su apoyo, cediendo los locales que nos negaba el Sindicato Vertical para reunirnos. Pero podemos recordar en grupo. Podemos ayudar a conformar una memoria colectiva, o mejor una conciencia histórica y también afectiva de aquellos “desafectos” del régimen, que nos ayude a saber algo sobre nuestra identidad.

En la época en que grupos de hombres y de mujeres, de trabajadores, comenzaron a considerarse miembros, unidos por ello, en las Comisiones Obreras, es decir va para casi medio siglo, teníamos, es evidente, otro tipo de urgencias históricas, era una urgencia claramente definida, la falta absoluta de libertades. Hoy es la profundización de la libertad con el máximo de igualdad. Sin embargo, las decisiones requerían entonces, y requieren ahora, en muchas ocasiones, la necesidad de conocer, conocimiento y acción, teoría y práctica, presión y negociación, “sindicalismo-de-clase-y-nacional” –todo junto como nos gusta decir a nosotros- son formas, y permitirme la broma, son formas compuestas que han caracterizado a las Comisiones.

Y es que ¿cómo actuar sobre la realidad que uno no conoce? Es cierto que muchos de nosotros tuvimos que “enseñar aprendiendo” o “aprender enseñando” a otros, por las circunstancias de aquellos momentos. Pero también es verdad, que antes que nosotros había muchos otros, aquellos de los cuales es extraordinariamente difícil hablar porque el franquismo victorioso se encargó de borrar su pasado y su memoria, consiguiéndolo hasta cierto punto. Pues bien, de muchas de aquellas personas que fueron veladas y oscurecidas por la dictadura también nosotros pudimos, en parte, recoger enseñanzas.

Porque antes de actuar debemos conocer, conocer nos acerca a los problemas a los que queremos dar soluciones. Y para ello nos es útil el conocimiento de lo que pasa hoy, y de lo que pasó ayer. Una tarea tal vez gigantesca para una persona, pero una tarea posible para una sociedad civil de personas críticas y organizadas.

No quiero aburriros hoy con análisis de determinados acontecimientos o de ofreceros una interpretación sobre fechas y datos, que a mí no me corresponde hacer. Tratare solamente de calibrar y hacer ver el valor de determinadas actitudes. No es mi deseo el apabullar con el dolor y el heroísmo de las gentes que lucharon por las libertades democráticas y nacionales de Cataluña y del resto del país. Debemos, la gente mayor, evitar transmitir una memoria personal anecdótica y nostálgica, evitar caer en las “historias del abuelo cebolleta”. Es un esfuerzo, pero creo que debemos tratar de transmitir las experiencias que tienen utilidad y sentido para las generaciones de hoy, para su vida hoy, para hacer frente a sus problemas que si bien no son los mismos, son muchos y diferentes a los que nosotros nos enfrentamos durante la dictadura.

Es decir, primero nosotros, a los que nos llaman como “testimonios” –cada vez habrá menos- debemos empeñarnos en dar sentido a nuestra vida a través de reflexionar sobre nuestra experiencia vivida, pero después como han venido haciendo las “Dones del 36” hasta que han podido, o la Asociación de Ex-presos políticos entre otros grupos, como digo después de tratar de captar el sentido moral de nuestra experiencia creo que sería bueno transmitir ideas y valores que sirvan para actuar sobre el mundo en el que vivimos.

Valores como la solidaridad, el esfuerzo individual y común, la preocupación por la formación y la autoformación, la igualdad en la diferencia, la justicia social, la racionalidad que ponga límite a la irracionalidad y los comportamientos viscerales, y al mismo tiempo nos permita ver la complejidad de los fenómenos sociales y del ser humano. En definitiva, se trata de defender el humanismo y el conocimiento racional, frente al ilusionismo de lo simplista, lo engañoso de que nada puede cambiar, la aceptación del valor tal como se nos presenta.

Y ¿para qué empeñarnos en esto? pues para interpretar los fenómenos que van apareciendo en nuestra sociedad, esta sociedad de la imagen y, paradójicamente, de la opacidad; esta sociedad del cambio vertiginoso y, nuevamente como paradoja, de la involución a través de una mayor desigualdad entre las personas, en nuestra casa más cercana y en el conjunto del Planeta Tierra.

Desde la Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, en representación de la cual os estoy hablando en este acto, hemos intentado como algunos de vosotros sabéis desde hace más de 15 años impulsar y estimular el conocimiento de nuestra historia reciente, con la idea de que es necesario –es posible que cada vez sea más necesario- ver de forma rigurosa e imparcial cómo, quiénes y qué representó la construcción de la democracia en nuestro país ¿cómo entender si no qué puede representar hoy su mantenimiento y fortalecimiento?

Pero la idea que debemos desterrar la gente de más edad, y creo que todos en mi opinión, es la de exigir las gracias a las nuevas generaciones por lo que hicimos. Y debemos ser sinceros, lo que hicimos no lo hicimos por ellos, lo hicimos por nosotros en primer lugar, y después también posiblemente pensando en ellos. Sin embargo, tal como he comentado con algún amigo de forma reciente, es muy probable que sea cierto lo que una alumna de enseñanza secundaria expresó en un aula: ella había nacido aquí, en la democracia que hoy existe en nuestro país, y no tenía porqué dar las gracias reverentemente a nadie, porque ella forma parte de esto, aunque posiblemente no esté del todo satisfecha con lo que tenemos.

Nosotros luchamos por la democracia, pero no podemos pensar que hemos sido quiénes se la hemos dado a los jóvenes, ellos han nacido en ella, y por consiguiente es tanto de ellos como nuestra. La democracia parlamentaria tiene un gran valor, pero no debemos considerar que es un valor en sí misma, porque la democracia –por la que luchamos, insisto- tenía otra forma, contemplaba otro tipo de participación, aspiraba a ser la combinación de la mayor libertad con la mayor igualdad. Y eso posiblemente todavía no ha llegado. Otros tendrán que luchar para tratar de hacerlo posible. Nuestra experiencia muestra que existen posibilidades para que ello sea así.

“La lucha contra el poder es una lucha de la memoria contra el olvido”, como ha dejado escrito el novelista europeo Milan Kundera. Por tanto, debemos considerar, entonces, que dignificar a las víctimas, de la guerra civil pero también de todas las guerras, es una tarea necesaria y justa. Esto sin embargo, no nos permite ignorar las tareas que nos quedan para con las víctimas que esperan en el futuro, porque centrarnos de forma exclusiva en otras puede conducir a legitimar un presente repleto de problemas, cuando en realidad, desde mi punto de vista, la idea fundamental que debemos transmitir a partir de nuestra experiencia es que lo que existe no existe de forma “natural”, imperturbable e imperecedera. Lo que existe es la construcción del ser humano en sociedad, lo construido a través de la historia. Es producto de nuestros actos, eso sí a partir de elevados grados de incertidumbre y de condicionantes, pero al fin y al cabo la historia la hacen las mujeres y los hombres, aunque su resultado no sea siempre el que se busca o desea.

Als genolls del tito Carles: making off

2006-11-16T05:01:00.000-08:00

L'escenari: el Karl Marx Forum a Berlin

El plan: a por ellos

Mmmmmpf! Una mica més...

ja, ja quasi està

El resultat (aguanta!)

El Dream Team (singing in the rain)

Entrevista a Lluís Melgar. Delegat de CCOO a Macro

2006-10-18T05:31:00.000-07:00

entrevista realitzada per Emili Rey i publicada a Lluita Obrera número 180

“Entre els joves hi ha molta desinformació del que és un sindicat”

Quan t’afilies a CCOO i com decideixes presentar-te a les eleccions sindicals?

Jo sempre havia tingut simpatia per l’esquerra política, potser no tant pel sindicalisme, però sabia que en l’àmbit laboral alguna cosa s’havia de fer. Arribo a Macro i aconsegueixo un contracte fix; allà vaig conèixer la gent que hi havia en el comitè i em va agradar. Als vuit mesos de començar a treballar en l’empresa, ja em vaig presentar a les eleccions sindicals. No m’ho vaig pensar gaire i vaig sortir elegit delegat.

El sector del comerç és especialment difícil laboralment i sindicalment parlant...
El comerç és un sector que tots coneixem pels centres que tenim al costat de casa i hi veiem les mateixes persones que hi són des que obren fins que tanquen: jornades llargues, diumenges, etc. Jo treballo en un centre majorista per a gent que es dedica principalment a l’hostaleria. A Macro s’entra amb un contracte temporal però amb possibilitats de passar a ser fix. De tota manera, hi entra molta gent jove amb molta rotació i no és fàcil afiliar-la al sindicat. Hi ha un bon nombre de treballadors força convençuts i que veuen en l’afiliació la seva força, però no és el cas de la gent jove, a qui ens costa arribar.

És un sector amb molta gent jove i això significa precarietat...

Entre els joves hi ha molta desinformació del que és un sindicat. A Macro tenim part de la gent que hi treballen de tota la vida i que tenen com a objectiu jubilar-se en aquesta empresa. Tenen un projecte laboral i per això lluiten i treballen, perquè aquest projecte no pateixi escletxes importants. Per exemple, les dobles escales salarials són un perill, ja que, per la mateixa feina, cobrar diferents sous significa que els més antics, i que cobren més, començaran a sobrar. Els joves això no s’ho plantegen, sobretot perquè falta formació laboral i sindical abans d’arribar a l’empresa. El Nadal passat, per exemple, el comitè de Macro Badalona, amb majoria de CCOO, va acordar amb l’empresa que les hores extra es pagarien el doble, i això sí que va arribar als treballadors joves: “si faig un esforç extra durant la campanya de Nadal, com a mínim que em surti a compte”, pensen. I aquestes coses són les que venen i fan que els joves s’afiliïn al nostre sindicat. No ens podem centrar a explicar que hi va haver una època passada o parlar de personatges d’altres moments, ja que això no arriba al jovent.

Els treballadors joves busquen resultats immediats ...

Exacte. I és quan en el sector del comerç trobem habitualment comitès corporatius amb sindicats com Fetico o Fasga, que procuren fer-se seus els resultats immediats, sobretot perquè sempre estan assabentats de les intencions de l’empresa, tenen informació privilegiada que nosaltres no tenim, i ho venen com una victòria. No es fan grans millores en el sector del comerç, però quan alguna empresa hi fa alguna cosa, aquests sindicats ho saben abans que ningú i això ens complica la feina i la relació amb la gent jove nouvinguda a les empreses.

El fet de ser jove és un element de dificultat afegida per a un delegat sindical a l’hora de negociar amb la patronal?

Les vegades que he negociat amb la patronal he tingut la sensació que et prenen pel “pito del sereno” pel fet de ser jove. Sembla que tu estàs jugant a ser sindicalista i que una persona més gran disposa de tots els elements que ha de tenir un sindicalista i que tu no tens. La mobilitat laboral dels joves fa que els empresaris considerin que els que som sindicalistes estiguem jugant a ser-ho. I és curiós observar que els empresaris comencen a veure que això no és així i que la cosa és seriosa, quan veuen que fas cursos de negociació sindical o dret sindical, quan et formes.

Què esperen d’un delegat sindical els treballadors d’aquest sector?

Un dels problemes grans que tenim en el comerç és la salut laboral: goteres, terra en mal estat, les màquines elevadores treballen mentre hi ha clients, les peixateres pateixen molta humitat i temperatures massa baixes, els magatzems estan bruts..., i tot això genera estrès. Això ho sents cada dia i el que la gent et demana són solucions immediates, perquè ets sindicalista i perquè t’han escollit. I això sí que t’ho demanen els joves i els que no ho són. Nosaltres treballem sindicalment tots els aspectes laborals, però trobem de vegades contractes en frau de llei. Ho dius al treballador i aquest et respon que el seu problema és que passa fred tot el dia manipulant pollastres i que vol més roba...

Per què cal votar CCOO?

Al comerç tenim molts sindicats corporatius i d’altres de classe que no actuen de forma correcta. El nostre és un sindicat fort i això s’ha vist en el meu magatzem, on CCOO no ha fet un pas enrere ni per agafar embranzida, i això dóna molta confiança. CCOO sempre ofereix solucions possibles sense embolicar la troca, com moltes vegades fan altres, que creen falses expectatives que després no es compleixen.

Creus que el sindicat en general entén aquesta nova fornada de sindicalistes joves, de vegades amb una forma diferent de veure les coses?

Hi ha de tot. Hi ha gent que entén que les coses van canviant i també el sindicalisme, que aquest no pot ser el mateix que el dels anys 80, per exemple. La gent que no ho accepti haurà de veure i assumir aquests canvis protagonitzats per un planter que puja fort a CCOO.

Intervenció en l'Assemblea de Delegats de CCOO de Catalunya

2006-10-09T00:35:00.000-07:00

Andrés Querol Muñoz
Coordinador Nacional d'ACCIÓ JOVE - Joves de CCOO de Catalunya

Companyes i companys,

Benvinguts a l'assemblea de Delegats i Delegades de les Comissions Obreres de Catalunya. Vàrem celebrar l'anterior Assemblea l'any 2002 al Pavelló de la Vall d'Hebrón. Des de llavors, en cada moment, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, ara, mentres us adr´ço aquestes paraules, les dones i els homes de CCOO estan conquerint nous drets, millorant les condicions de treball i de vida seves i dels seus companys. Fruit d'aquest treball constant, sord, permanent, quatre anys després de l'anterior assemblea a CCOO som més persones afiliades, més delegades i delegats, hem aconseguit més fites. Avui som més que mai la primera fo´ça sindical i social de Catalunya.

Assemblea vol dir reunió, vol dir trobada, vol dir espai de la paraula. Avui ens adreçaran la paraula diferents companys i companyes, dels que negocien convenis i dels que els fan realitats a les empreses. Avui ens hem reunit per dir-nos a noslatres i dir al món qui som, què pensem i què fem.

Ser, pensar, fer. Un tret diferencial de les CCOO, de les persones que fem CCOO. Persones, algunes de les quals ja no són entre nosaltres. Volem iniciar l'Assemblea amb un record per a totes les persones que ens han deixat, i en representació de totes elles, de la companya Aurora Gómez.

Gràcies.

EUROCOMUNISME, EUROPEISME I ECOLOGISME

2006-10-02T07:23:00.000-07:00

Antoni Gutiérrez Díaz
Exsecretari general del PSUC
Exvicepresident del Parlament Europeu

Giorgio Napolitano ens ofereix, en la seva autobiografia política publicada recentment, una reflexió molt interessant sobre el moment històric en què els partits eurocomunistes (en realitat el PCI, el PCE i el PSUC; el PCF mai no va arribar a assumir de veritat el profund procés de reorientació que van emprendre els altres tres partits) van passar de la crítica al passat a la
ruptura radical amb ell i, per tant, amb el Partit Comunista de la Unió Soviètica; de la concepció ideal d’“una altra Europa possible” -la del “socialisme real”, estesa des de l’Atlàntic fins als Urals- a l’Europa de la Comunitat Econòmica com el camp polític i social propi i en el qual la democràcia no era un instrument sinó un bé objectiu, un fi en ella mateixa i, en conseqüència,
un element fonamental de la seva identitat, on una economia social de mercat definia el marc de la lluita a favor d’una societat més justa.

Giorgio Napolitano sempre va apostar, sense renunciar a la seva militància comunista i en el marc dels diferents corrents del seu partit, pel corrent que podríem qualificar, simplificant, de socialdemocratitzador. Veia així afavorida, amb aquella ruptura, la seva aposta, però el cert és que el gir no estava fonamentalment orientat a ocupar el buit socialdemòcrata italià generat per
Craxi -encara que això en fos una conseqüència- sinó que era, veritablement, un gir radical cap a l’acceptació de la realitat, en el qual fou un element determinant l’aportació europeista d’Altiero Spinelli des dels voltants del PCI. Ideològicament, el gir comportava també una ruptura amb el dogmatisme ortodox i una nova aportació a la crítica de l’ideologisme. Les tensions internes i l’evolució posterior del PCI són tractades amb intel·ligència per Giorgio Napolitano en la seva autobiografia des de la pròpia visió personal i en el context peculiar de la situació de l’esquerra a Itàlia, en un procés que, en part, encara continua el seu complex curs, però que no és el meu propòsit analitzar aquí.

El meu comentari es limita a algunes consideracions sobre la ruptura del PCE amb l’europeisme i, especialment, sobre l’europeisme del PSUC. El compromís democràtic i la ruptura amb el dogmatisme marxista-leninista nascut de l’estalinisme van seguir, en els dos partits, camins diferenciats, els trets dels quals encara avui es poden identificar.

Fou durant la dictadura franquista, i concretament l’estiu de 1972 i el gener de 1973, respectivament, quan el VIII Congrés del PCE i el III Congrés del PSUC van aprovar la posició favorable a la integració d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea, un cop recuperada la
democràcia. Encara avui, 34 anys després, és il·lustratiu llegir la intel·ligent intervenció de Tomás García (Juan Gómez a la clandestinitat) en els debats del VIII Congrés del PCE, o el raonat informe de Gregori López Raimundo en el III Congrés del PSUC. El gir cap a la realitat i la ruptura amb el passat s’havien consumat.

Posteriorment, en el cas del PCE, després d’una complicada trajectòria de durs enfrontaments interns, el procés es va saldar amb l’eliminació dels corrents vertebradors antidogmàtics -que va venir facilitada per la marginalitat electoral i l’àmplia ocupació del centre-esquerra pel PSOE-,
i es va acompanyar de la recuperació dogmàtica del NO a l’“Europa dels mercaders” i del testimonialisme a favor d’“una altra Europa possible”, que desqualificaven el gir de 1973. En conseqüència, i ja dins Izquierda Unida, es pronunciava pel NO frontal al Tractat de Maastricht i,
coherentment, per la denúncia implacable del projecte de Constitució Europea. Per la seva banda, el PSUC, que va compartir protagonisme amb el PCE en la lluita contra la dictadura franquista, però que ho va poder fer al si d’una mobilització social més àmplia que en la resta d’Espanya i en la qual l’hegemonia es va impregnar de la peculiar cultura psuquera -caracteritzada per unir a la lluita una sòlida voluntat unitària, un catalanisme de base popular i una valent actitud antidogmàtica-, mantenia el seu europeisme i es legitimava també amb la irrupció dels cristians en el partit. Encapçalats per Alfons Comín, van suposar una autèntica revolució ideològica, en aparèixer en l’àmbit de la militància comunista no pas “malgrat” el
seu cristianisme, sinó sumant el cristianisme com un valor positiu en la lluita pel socialisme.
La bondat dels primers resultats electorals, i el manteniment d’un cert equilibri intern entre eurocomunistes i prosoviètics, van donar al PSUC un alt grau de protagonisme durant la transició i la primera etapa de la democràcia, però la tasca organitzada dels prosoviètics,
als quals es van sumar el petit grup esquerrós dels anomenats leninistes i els errors comesos per alguns dels que ocupàvem les responsabilitats de direcció, van obrir el procés d’afebliment polític i electoral del PSUC.

Però després dels diferents i desgraciats episodis que va travessar, la part majoritària del PSUC que va vertebrar ICV va conservar l’herència eurocomunista amb el segell propi de la cultura psuquera, la qual cosa, d’una banda, l’havia de distanciar del dogmatisme hegemònic d’Izquierda
Unida i de les conseqüències de l’esfondrament de l’URSS i, de l’altra, la portava a consolidar-se com una part de l’esquerra catalana electoralment modesta però sòlida i amb identitat pròpia. I des d’aquesta identitat, tal com va succeir en el passat amb l’europeisme i les llibertats
democràtiques, l’ecologisme es va incorporar horitzontalment a la seva concepció política, no com un instrument sinó com un objectiu global present en tota la seva política.

Crec que, si observem el procés en la seva globalitat, podem concloure que aquesta incorporació de l’ecologisme no és un “miracle polític” sinó que és el resultat de l’aplicació coherent i continuada de la filosofia que Gramsci va qualificar hàbilment de “filosofia de la praxi”.

En aquest context resulta oportú valorar les paraules del president Pasqual Maragall, pronunciades en el seu discurs amb motiu del lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat a Gregori López Raimundo, el mes de gener passat, en el qual deia textualment:

“Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els psuqueros de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura”. No li faltava raó al President amb la seva pregunta, que de fet era una innegable invitació a estrènyer lligams en un procés que, en certa manera, ja s’està donant. Però respondre a la pregunta-suggeriment requereix dir amb nitidesa que caminar cada cop més junts i, en alguns casos excepcionals, superposats, no sols exigeix tenir clars els molts punts de coincidència que existeixen entre les dues organitzacions, sinó també els motius -i en determinades circumstàncies fins i tot els avantatges- de la diferenciació, entre els quals considero que mereixen ser tinguts en compte tres, deixant de banda el NO d’ICV en el referèndum sobre la
Constitució Europea, que entenc com un accident conjuntural pendent d’una reorientació. El primer dels motius és la sòlida configuració plural de l’escenari polític català, que propicia una riquesa de matisos que fins i tot ja forma part de la seva identitat nacional. El segon és l’existència d’una cultura política pròpia fruit de l’herència eurocomunista del PSUC en la qual la
radicalitat no es confon amb el testimonialisme, sinó que s’entén com un principi des del qual es fa la política quotidiana. El tercer -i aquí la diferenciació podria ser conjuntural- és que mentre que ICV mou la seva pràctica política, tant en l’àmbit social com en el governamental,
dins de la concepció del desenvolupament sostenible com a component inseparable d’un model de cohesió social, sense eufemismes instrumentals, ajustant-la al període de transició que travessem, el PSC afronta encara l’escenari actual des d’una concepció en què s’hi poden trobar els trets fonamentals del desenrotllisme progressista, un camp en què el respecte mediambiental és una servitud que cal tenir en compte però que no és l’eix de coordenades on s’han de situar
avui les polítiques d’esquerra.

No hi ha dubte que la riquesa plural del panorama polític català no és una foto fixa, però els seus canvis no es poden sostreure ni a l’herència socialdemòcrata del PSC ni a l’herència eurocomunista d’ICV ni als nous requeriments del desenvolupament sostenible. No s’ha d’oblidar, alhora, que en política una cosa és l’aplicació de la teoria dels vasos comunicants i una altra de ben diferent és la barreja en un únic recipient.

Article publica a Treball

Som ecosocialistes perquè som d'esquerres

2006-09-26T08:01:00.000-07:00

Ferran Elias Moreno i Janet Sanz Cid
El camí cap a l’ecosocialisme

Durant la segona meitat del S. XX es produeix, als països occidentals, un canvi en la seva estructura productiva. La disminució del pes del sector industrial i l’augment de magnitud del sector serveis dins del PIB anirà acompanyat d’un canvi en el mateix sentit dins del mercat de treball, que farà que un nombre major de persones treballin en el sector terciari, en detriment del sector secundari. Aquesta transformació de l’estructura social es pot considerar un dels dos factors principals que van desorientar l’esquerra tradicional i la van conduir cap a un procés de profunda reformulació, ja que va modificar el procés de socialització de l’obrer industrial clàssic–a banda de reduir-ne el nombre- i per tant, van fer perdre importància a la, fins aleshores, principal figura que s’havia de beneficiar de l’acció política de l’esquerra.

Un segon element a considerar és l’existència d’un conflicte generacional dins de l’esquerra. Una confrontació entre els militants de l’esquerra que ja eren adults o van fer-se adults durant la segona guerra mundial, d’una banda, i el jovent que havia nascut a la postguerra, de l’altra. El distanciament entre les noves reivindicacions socials i els partits de l’esquerra clàssica es va agreujar encara més pel comportament inflexible i autoritari de la URSS respecte els països socialistes de l’Europa de l’Est que volien optar per una via nacional al socialisme. Les noves generacions rebutjaven l’autoritarisme dels partits i el distanciament es produïa pels diferents contextos en què cada generació havia crescut dins dels mateixos països occidentals: un món d’entreguerres, escassetat i crisi o un món en què havia augmentat el nivell de vida i s’havien consolidat el sistema democràtic parlamentari i el sistema d’economia mixta.

A més, la crisi del petroli de 1973 acabarà de desorientar els partits socialistes europeus i, amb el pas del temps, els portarà a renunciar en gran mesura a un dels seus trets característics, el control de l’economia per part de l’estat, abraçant, d’aquesta manera, el liberalisme econòmic, que durant la dècada dels 80 rebrà un nou impuls a través del consens de Washington de Margaret Thatcher i Ronald Reagan.

Mentrestant, els moviments socials –pacifistes, feministes i ecologistes-, que s’havien distanciat de les estructures rígides dels partits de l’esquerra clàssica, van consolidantse i els anys 80 comencen a néixer el primers partits verds. En alguns casos, són el resultat de la decisió per part dels moviments socials de constituir-se com a partit i, en d’altres, són resultat d’una voluntat de reformulació ideològica dels partits comunistes, com és el cas d’ICV. En aquesta fase de naixement d’una nova identitat política va jugar una influència determinant la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la URSS, que van confirmar la crisi d’un model i van portar l’esquerra a plantejar-se encara més quin havia de ser el seu projecte polític.

En el cas de Catalunya, l’any 1987, any de la fundació d’ICV –en aquell moment encara IC-, comença un procés per recollir velles i noves sensibilitats amb l’objectiu de dissenyar un projecte polític d’esquerres, transformador i plural. Després d’uns primers anys d’indefinició és, però, en el moment en què l’ecologisme, el pacifisme i el feminisme comencen a prendre importància com a eixos vertebradors quan IC fa un avanç qualitatiu important i incorpora dins de la seva tradició ideològica de transformació social enfocada a l’emancipació de les persones un nou espai polític que des d’aleshores aspira a representar i que té el seu origen en els processos que s’assenyalaven al principi de l’article: un major benestar a Occident; el canvi d’estructura productiva que va modificar el procés de socialització de l’obrer; i el sorgiment de nous moviments socials al voltant de l’ecologisme, el pacifisme i el feminisme.

Però, en aquest moment, encara era necessari trobar la síntesi que permetés integrar tots aquests principis, i no va ser fins a la IV Assemblea d’IC, l’any 1996, quan, a partir
d’una esmena presentada per Joves amb Iniciativa, IC va passar a denominar-se esquerra ecosocialista, que de forma succinta pot definir-se com aquell projecte polític que lluita per la justícia social, la igualtat de gènere i una societat sostenible, amb voluntat de transformació i superació del capitalisme.

En definitiva, la història d’ICV, des de la seva fundació l’any 1987 fins al darrer cicle electoral, s’explica en gran part per la recerca de la seva pròpia identitat, objectiu que es consolida amb l’assumpció dels postulats ecosocialistes. En els pròxims anys, ICV ha de seguir en el procés de formació de l’esquerra verda, ja que aquest encara no pot
donar-se per acabat. Però, a la vegada, cal que continuï una tasca ja empresa avui dia, que és la socialització de les seves propostes per fer créixer el seu espai polític, així com per augmentar i consolidar les aliances necessàries amb els moviments socials, els sindicats, les associacions culturals, les associacions de veïns, etc, que serveixin per construir una hegemonia dins de la societat que la consolidi com a alternativa d’esquerres compromesa amb la transformació social.

L’esquerra verda, una opció o una realitat

Després d’analitzar el camí cap a l’ecosocialisme d’ICV cal que ens fixem en el cas espanyol, en el que trobem diverses característiques que han fet que l’opció verda no s’hagi consolidat. Tot i que, a partir del anys 90, sorgeixen el primers moviments ecologistes locals, en relació a catàstrofes ambientals concretes, les forces ecologistes no es constitueixen a nivell nacional per afrontar temes com el tancament de les nuclears,a diferència d’altres països europeus. Així, els valors verds no s’articulen dins d’un nou espai polític, sinó que s’incorporen dins del discurs de les estructures preexistents dels partits d’esquerres.

Les característiques principals que condueixen a aquesta situació són: en primer lloc, Espanya és un sistema democràtic relativament jove amb una Constitució atípica, ja que no tanca el model d’organització territorial. En aquest temps, les reivindicacions culturals, lingüístiques i nacionals han tingut gran protagonisme polític, la qual cosa ha anat en detriment de la consolidació d’un espai d’esquerres que es vertebrés al voltant de la justícia social, el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme; en segon lloc, el sistema de partits, ja que el cas espanyol es caracteritza per una tendència cap el bipartidisme en què dos partits grans es diputen el centre electoral, la qual cosa no afavoreix al pluralisme polític; en tercer lloc, el sistema electoral aprovat en l’última fase de la transició espanyola conté una fórmula de territorialitat que sobrerepresenta el vot rural. Això perjudica a partits com IU-ICV, ja que amb gairebé 1’5 milions de vots obté 5 escons, mentre que el PSOE, amb gairebé 11 milions de vots, obté 164 escons, la qual cosa assenyala l’existència d’una proporció completament desigual; en quart lloc, hi ha la baixa cultura política de la nostra societat, que ja des de l’etapa de la transició destaca per una baixa participació política, ja que es consideren els assumptes polítics com a aliens als ciutadans. Aquest fet és indestriable de l’herència rebuda pels 36 anys de dictadura franquista.

El conjunt d’aquestes característiques defineixen els possibles espais polítics de l’Estat espanyol. Un cop estudiades les possibilitats, l’única estratègia que faria possible crear un espai polític d’esquerra verda seria la incorporació dels eixos ideològics fonamentals de l’ecosocialisme dins d’un partit estatal amb cara i ulls, després què aquest entrés dins d’un procés de renovació ideològica i recerca de la seva pròpia identitat. El model de consolidació de l’ecosocialisme que es va donar a Catalunya es pot prendre com a model. ICV va partir d’un nucli post-comunista que va agrupar els moviments socials de la “nova esquerra” que van més enllà de la socialdemocràcia, vertebrant un discurs en què els eixos fonamentals són: l’ecologisme, la justícia social, el feminisme i el pacifisme. Actualment ICV es l’únic partit amb representació institucional al parlament català, espanyol i europeu homologable als partits verds europeus.

L’ecosocialisme, la ideologia d’esquerres del futur

Després de tot el procés de canvi descrit en el primer apartat de l’article, cal pensar en què consisteix la força de l’ecosocialisme dins de la reformulació de l’esquerra durant les últimes dècades.

El principal èxit de l’ecosocialisme com a ideologia és que ha sabut connectar l’objectiu emancipador de la vella esquerra, és a dir, la lluita per l’abolició de l’explotació i de les desigualtats de classe, amb les noves reivindicacions dels moviments socials i l’esquerra transformadora, que no són més que la continuació d’aquesta lluita per l’emancipació en una societat que ha experimentat canvis profunds.

L’ecosocialisme encarna la continuació de les lluites obreres per la millora de les condicions de vida en una societat occidental en què el benestar material ha augmentat de forma considerable, però que es troba amenaçat per una forta precarització en tots els àmbits de la vida. L’ecosocialisme lluita per acabar amb la desigualtat social i consolidar l’Estat del Benestar. L’ecosocialisme també combat el model de desenvolupament productivista que hipoteca el futur de les noves generacions. Un model ja obsolet que provoca greus problemes mediambientals i canvis en el clima que modificaran la vida a la Terra. Per això l’ecosocialisme advoca per un comportament col•lectiu i individual més responsable amb l’entorn, és a dir, per una renovació ecològica de les indústries; per l’ús d’energies renovables i l’eficiència energètica; per una nova cultura de l’aigua; pel transport públic i la promoció del ferrocarril; etc. L’ecosocialisme lluita per un model de desenvolupament sostenible.

L’ecosocialisme reivindica institucions de govern mundial democràtiques que s’ocupin de solucionar els problemes transnacionals que no respecten les fronteres, així com un repartiment de la riquesa i una reestructuració del sistema econòmic que permetin disminuir la pobresa i que el tercer món es desenvolupi. L’ecosocialisme lluita per una globalització democràtica, justa i igualitària. L’ecosocialisme vol una societat igualitària en què tothom tingui la llibertat necessària per escollir què fer amb la seva vida. Llibertat significa tenir oportunitats per desenvolupar les pròpies capacitats i poder fer-ne el que un decideixi. Aquest afany per la igualtat i la llibertat rep un especial èmfasi en aquells col•lectius que pateixen més la discriminació. Per això reivindiquem la igualtat de gènere; la plena ciutadania de les persones nouvingudes; els drets dels treballadors; el dret a emancipar-se dels joves; el reconeixement dels drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals; i l’atenció a la gent gran. L’ecosocialisme lluita per una societat igualitària en quètothom tingui l’autonomia necessària per viure. En conclusió, l’ecosocialisme vol construir una societat basada en valors democràtics, ecologistes, pacifistes i feministes. Edificar una col•lectivitat fonamentada en la justícia social, la llibertat i la igualtat. És a dir, lluitar per millorar el benestar i la capacitat de les persones de decidir sobre les seves vides.

És aquí on rau la seva força. Perquè l’ecosocialisme no és res més que la lluita per l’emancipació de les persones del segle XXI.

2006-09-19T10:41:00.000-07:00

Los jóvenes madrileños quieren emanciparse.

■ Juan Martínez García
Secretario de Juventud de CC.OO. de Madrid.

Parece que de una manera o de otra la idea de que el principal problema de los jóvenes es poder desarrollar un proceso personal de emancipación, el salir del hogar familiar y el ser autónomo tanto individualmente como en pareja, está calando no sólo en los jóvenes, que por padecerlo lo conocen en sus múltiples facetas, sino que ya en casi todos los espacios se observa con asombro la escalada del precio de la vivienda y los esfuerzos casi milagrosos que los jóvenes han de hacer para hacer frente al pago de la letra mensual de la hipoteca a 40 o 50 años, o el destinar la parte mollar de sus ingresos para el pago del alquiler mensual. Si hace unos meses se escuchaban críticas a que jóvenes se movilizaban por mail o sms para organizar macrobotellones, ahora muchos más jóvenes que entonces se dan cita en todas las capitales para llamar la atención mediante sentadas y manifestaciones de la imposibilidad real de emancipación para un joven medio (precario, temporal, bajos salarios, sobrecualificado) y para reclamar iniciativas políticas que pongan remedio ante esa cruda realidad. Si montaran disturbios quizá tuvieran mayor eco mediático pero, con todo y con su actitud pacífica y festiva, ha sido imposible obviarles.

Es un avance porque los que frívolamente indicaban a la comodidad de los jóvenes en el hogar familiar como razón de la bajísima tasa de emancipación juvenil y al incremento de la edad de emancipación, reconocen ahora que la inestabilidad laboral y la inseguridad que produce, los bajos salarios, también para puestos cualificados (generación mileurista es como se ha venido a denominar) y la imparable subida del precio de la vivienda en estos últimos 12 años, son las principales razones de que los jóvenes no puedan emanciparse, y los que la hacen tienen que asumir el renunciar a todo tipo de concesiones y facilidades (o por lo menos reformularlas, aplicando iniciativas propias de ingeniería financiera).

Nuestro país imita al resto de Europa poco, sobre todo en las cuestiones importantes, y ésta nos sitúa a los 40 años de estado del bienestar que nos llevan de ventaja. Y eso se nota en los niveles de oportunidades que los jóvenes tienen en la mayoría de los países nórdicos y centroeuropeos, en los que los jóvenes a los 25 años llevan ya varios como personas independientes. El resultado de esa ecuación pasa por la intervención política que hacen accesible los alquileres (que nunca superan el 30% de ingresos de los jóvenes), con una variedad de vivienda atendiendo a las distintas realidades que se tienen desde los 18 a los 30 años. También incide positivamente la cultura laboral que no incorpora salarios menores por ser jóvenes, o contratos de 6 días, como fórmula contractual más utilizada (que se lo digan a los jóvenes franceses, por ejemplo).

Los jóvenes en España padecen de las peores situaciones a la hora de poder emanciparse, siendo el sur de Europa muy propicio para que en sus países esto sea una constante. Así lo acredita el hecho de que una persona joven tenga que destinar el 55,2 % de sus ingresos mensuales para pagar su vivienda, y esto trae como consecuencia que la edad de emancipación joven en España sea a los 32 años, frente a los 25 de media en la Unión Europea. Y si esto choca considerando el ciclo de crecimiento económico que vive España desde hace tiempo, más choca si rascamos el mapa y vemos que la Comunidad de Madrid, que aún crece a mayor ritmo que el Estado, la situación de acceso a la vivienda en general, y en particular, la situación de acceso a la vivienda para los jóvenes madrileños presenta las mayores dificultades de todo el país.

En nuestra Comunidad contamos con más de 1.600.000 jóvenes de entre 18 y 34 años, de los que sólo 600.000 están emancipados, y aunque nuestra tasa de emancipación ha pasado del 38% al 41% de diciembre del 2004 a diciembre del 2005, aún estamos muy lejos de la tasa de emancipación joven de Cataluña que está en el 49%. En este sentido llama la atención que los jóvenes de entre 30 y 34 años presente una tasa de no emancipación del 27%, lo que significa que 1 de cada 4 jóvenes en esa edad sigue sin emanciparse, un hecho que supone un claro indicador de la influencia que las dificultades económicas tienen sobre los procesos personales de emancipación.

Con todo, en la Comunidad de Madrid el salario medio anual de un joven no es de los más bajos (18.000 euros frente a los 15.000 euros en España), lo que se neutraliza cuando en nuestra Comunidad un joven ha de dedicar más de 15 años de salario integro para acabar de pagar su vivienda, frente a los 12 años en Cataluña o los 11 años de media en España. Si a esto añadimos que un joven en nuestra Comunidad tiene que dedicar el 73% de sus ingresos mensuales para hacer frente a los costes de su vivienda, mientras que de media en España ese porcentaje baja al 55% o al 56% en Cataluña, comprobamos lo lejos que nos queda a los jóvenes madrileños el 30% que se estima en Europa como porcentaje máximo a dedicar al pago de una vivienda joven.

Y si además el precio máximo tolerable para acceder a una vivienda para un joven madrileño es de 115.000 euros, el precio medio de vivienda libre es de 278.000 euros, produciéndose la mayor diferencia de todo el Estado, ya que la media en España es de 99.000 euros de precio máximo tolerable para un joven, y 182.000 euros el precio medio de vivienda libre. Ante esto tenemos que el precio medio de vivienda protegida es de 100.000 euros en la Comunidad de Madrid, y de 94.000 de media en España, lo que a las claras demuestra el papel deflactante que la vivienda protegida tiene en el precio de la vivienda, y reivindicándose como la iniciativa política imprescindible para facilitar a un joven el acceso a una vivienda en propiedad. Pues no parece que esta complicadísima situación despierte más interés que el electoral en el Gobierno Regional de Madrid. O sólo así se puede entender los despliegues mediáticos y la costosa publicidad en medios privados dedicada a hacer parecer verosímil el cumplimiento de la promesa electoral de 79.000 viviendas protegidas para jóvenes. Esa promesa electoral se convirtió al poco tiempo en el Plan de Vivienda Joven con opción a compra, el mismo plan que suponía una variación en negativo de la anterior Vivienda Protegida para Jóvenes y Mayores, que también contemplaba opción a compra a partir de un alquiler inicial. Conviene indicar que de este tipo, no se promovió ni una sola vivienda.

El Plan de Vivienda Joven promueve acceder a una vivienda protegida bajo la fórmula del alquiler con opción a compra durante 7 años, año en que es obligatoria la ejercer la opción de compra para no perder el 50% de la renta mensual pagada en concepto de adelanto, renta mensual que se sitúa entre 400 y 500 euros. También contempla la aplicación de un coeficiente corrector que duplica el precio del modulo, duplicando así el precio final de la vivienda situándolo en torno a 150.000 euros. Todas estas cuestiones hicieron que el CES emitiera u informe unánime cuestionando la eficacia de esta iniciativa por no incidir sobre los jóvenes con mayores dificultades, ya que ampliaba el nivel de ingresos mínimo para optar de 3,5 a 5,5 veces el SMI, y porque el precio final y la renta mensual apenas resultan competitivos con los del mercado, siendo vivienda protegida. Desde entonces la promesa electoral se ha convertido en una permanente herramienta de marketing político del Gobierno Regional, destinando ingentes cantidades de dinero público a la difusión de los sorteos de vivienda que se celebran en las localidades que han colaborado con suelo público para el plan. Con todo apenas se han sorteado 1500 viviendas y solo a junio del 2006 se ha podido entregar alguna, no más de 100. El que haya más de 140.000 jóvenes apuntados al Plan de Vivienda sólo confirma la enorme necesidad y demanda que existe, que no se corresponde con la oferta del Plan. Todavía a veces se oye a Esperanza Aguirre elaborando complejas fórmulas gramaticales para explicar que la promesa electoral no comprometía que las 79.000 viviendas fueran entregadas antes del fin de legislatura.

Evidente para cualquiera, hasta para el propio Consejero de Medio Ambiente y Ordenación Territorial, quien recientemente presentaba el acuerdo con el Ayuntamiento de Tres Cantos para destinar suelo local para 1000 viviendas del Plan, con lo que ya se tenía suelo para 55.000 viviendas, a junio de 2006. Pero si siempre se ha apelado al hecho cultural más favorable a la adquisición que al alquiler de vivienda, matemáticamente también se explica cuando son parejas las cantidades a destinar a pagar una letra mensual y una renta de alquiler. Y las escasas iniciativas destinadas a favorecer el alquiler apenas suponen un pequeño alivio, como los 800 euros que como máximo un joven se puede deducir en su declaración del IRPF en concepto de alquiler. Sorprende que las ayudas de hasta 2800 euros previstas en el Plan Nacional de Vivienda para los jóvenes que alquilen un piso, no sean de aplicación en nuestra Comunidad por no haberse impulsado desde el Gobierno Regional. Conociendo como el alquiler es la fórmula que permite que en Europa los jóvenes se emancipen antes, desde CC.OO. de Madrid también apostamos por su desarrollo, más si cabe que son más de 400.000 las viviendas desocupadas en nuestra Comunidad, y que si se movilizaran con medidas de apoyo tanto para arrendadores como para arrendatarios, es claro que reduciríamos significativamente la edad de emancipación.

Con todo, los jóvenes madrileños tenemos que celebrar que la Hipoteca Joven de la Comunidad de Madrid, conveniada con Caja Madrid, ha sido reconocida como mejor hipoteca joven de Europa. Y aún siendo un buen producto financiero, la ventaja que plantea son los 40 años de amortización del préstamo, y en origen una cobertura de hasta el 100% del precio del piso, y digo en origen porque Caja Madrid ya lo ha reducido al 85%. Por eso, para CC.OO. de Madrid no es sostenible esta situación por más tiempo y reclama urgentemente una iniciativa política que reduzca drásticamente la edad de emancipación, equiparándonos a la media europea de 25 años, y al mismo tiempo ampliar significativamente la tasa de emancipación, que actualmente está en el 41% de los jóvenes de hasta 35 años, alcanzando el 50%. De ahí que el desarrollo de medidas que fomenten el alquiler social y la vivienda protegida para los jóvenes pasa por acompasar el crecimiento económico regional con la inversión presupuestaria en estas medidas, del mismo modo que se antoja imprescindible una apuesta por el empleo de calidad y con derechos para los jóvenes de nuestra Comunidad a partir del reciente beneficio empresarial.

2006-08-29T08:39:00.000-07:00

Quan vàrem tenir les respostes ens canviaren les preguntes(1)

El sindicalisme de classe davant les “noves figures laborals”

Andrés Querol Muñoz
Coordinador Nacional d’ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya

El fantasma de les “noves figures” precaritzades per a joves treballadors recorre el panorama laboral català i espanyol. I no sembla massa clar que totes les forces de l’esquerra social i política s’hagin unit per assetjar aquest fantasma. Sota l’etiqueta d’emergència de noves realitats convergeixen l’extensió de figures pre i pseudo-laborals, l’aparició de nous sectors d’activitat i noves realitats empresarials, la prolongació de la fase d’estudis, la diversificació de la immigració i la creixent incorporació de dones a l’activitat laboral. Com a mínim. La combinació de tots aquests factors dóna lloc a una realitat casuística molt complexa que es resisteix a les diagnosis globals i a les respostes clares.

En la present etapa d’incerteses i nous reptes, cal innovar en les respostes o adaptar-ne les clàssiques, si bé aquest és un desig de concreció incerta i embolicada.

De què estem parlant?

A l’hora de determinar quins són els factors de discriminació o especial dificultat de la gent jove en el món del treball, cal començar trencant un vell mite. Més enllà dels imaginaris col·lectius, la distribució de joves en els grans sectors d’activitat (agricultura, indústria, construcció i serveis) és pràcticament idèntica a la del conjunt de la població assalariada a Catalunya(2). Aquesta és una de les principals diferències respecte als factors de discriminació en el món del treball que afecten dones i treballadors estrangers. Així doncs, hem de buscar els factors de discriminació de la gent jove en els espais que ocupen dins de cada sector (els més vulnerables dels processos de producció de béns i serveis) i en les condicions de treball en que ho fan.

En segon lloc i contradient el subtítol d’aquest article, allò que resulta significatiu no és l’emergència de suposades noves figures. En realitat estem parlant de l’extensió perversa de figures ja consolidades com són beques, pràctiques a empresa o treball autònom, que no tenen reconeguda una naturalesa laboral amb la corresponent regulació i protecció jurídica i social. La tendència general és la de prorrogar l’etapa de treball precaritzat en els itineraris professionals de les noves generacions que s’incardinaria entre la finalització dels estudis i l’accés a una ocupació estable i de qualitat. En la major part dels casos, aquesta etapa intermèdia es concreta en forma d’encadenament de contractes temporals realitzats sovint de manera fraudulenta i d’exclusió temporal dels nous treballadors de part de les millores laborals consolidades a l’empresa i el sector. En d’altres casos però es produeix una prolongació fictícia de l’etapa d’estudis generant situacions en que la persona ja no és pròpiament estudiant però encara no és reconeguda com a treballadora. Aquesta situació es produeix normalment per a professions d’alta qualificació, on figures com la de les pràctiques a les empreses, les beques o el treball autònom substitueixen el paper del contracte temporal realitzat en frau de llei o la contractació mitjançant ETT. En definitiva estem parlant d’un element més de l’estratègia d’externalització de costos cap a la societat per part de les empreses, privades i públiques.

Les persones afectades per aquestes situacions han optat per itineraris formatius molt prolongats (normalment estudis superiors) en la clàssica aposta d’assumir un alt cost d’oportunitat allargant l’etapa d’estudis amb l’objectiu d’accedir a treballs de major estatus laboral i social, sovint amb un component vocacional important. La perspectiva d’accedir a aquests llocs de treball altament qualificats fan acceptar d’entrada aquesta etapa intermèdia com a mal menor, si bé l’acceptació es converteix en frustració en perllongar-se aquesta situació. En definitiva, es produeix un estancament del procés de transició estudis-treball en una mena de llimb pre-laboral que esdevé una fase de durada indefinida. (3) I és en prendre consciència d’aquesta situació que les persones afectades busquen solucions en l’acció col·lectiva.

Dels arbres i del bosc

La creació d’organitzacions gremials no vinculades al sindicalisme de classe per part de col·lectius precaritzats es troba íntimament vinculada a dos elements: la tendència actual a cercar refugi en espais pre-moderns i l’afavoriment del freeriderisme per part del sistema de regulació laboral a Espanya.

Són molts els autors que ens han explicat com davant el món dominat per les incerteses a que ens ha abocat el controvertit fenomen de la globalització, les persones hem tendit a cercar refugi en els elements col·lectius pre-moderns: nació front a ciutadania, família versus república, corporació i gremi front a classe social, etc. A aquests factors cal afegir les particularitats del sistema espanyol de regulació laboral adoptat després de la ruptura sindical amb la dictadura feixista. Un sistema basat en la vocació generalitzadora i universalista dels drets socials conquerits.

No és moment d’analitzar a fons les conseqüències positives i negatives d’aquest sistema, ni de dedicar-nos a un exercici exhaustiu de sindicalisme comparat, però resulta essencial en l’anàlisi que ens ocupa entendre algunes de les conseqüències no desitjades del mateix. L’extensió de les conquestes sindicals al conjunt de treballadors mitjançant l’aplicació universal dels convenis col·lectius i la incorporació de les conquestes consolidades en la legislació laboral fomenta fatalment l’actitud del freerider. En termes patillero-econòmics, el freerider és aquella persona que es beneficia dels béns comuns sense participar-ne dels costos. En l’àmbit sindical, podem parlar de freeriders en referència als treballadors no afiliats que es beneficien de les millores aconseguides per l’acció sindical, o a aquells que practiquen l’esquirolatge davant d’una convocatòria de vaga bo i esperant que esdevingui exitosa i s’assoleixin les reivindicacions que també els hi seran aplicades, o aquells que opten pel sindicalisme corporatiu (explícit o tàcit) com a millor opció per a obtenir millores particulars, mentre confien que el sindicalisme de classe resolgui les reivindicacions comunes a tots els treballadors, de les que evidentment se’n beneficiaran. El freeriderisme només pot concebre’s com a una opció òptima en termes individuals i força miops, en termes col·lectius i a llarg termini es tracta d’una aposta suïcida. El freerider és, en definitiva, l’evidència de la falsedat del gran dogma liberal: la suma de recerques de l’interès individual construeix el bé col·lectiu.

Les actuals tendències de refugi tribal i un sistema legal que fomenta la dispersió expliquen en bona part l’aparició primera de plataformes para-sindicals com la resposta que alguns col·lectius de treballadors i treballadores poden entendre en un determinat moment com la més eficaç per resoldre les seves problemàtiques concretes. L’expliquen en bona part, però només en part. La resta de l’explicació l’haurem de cercar en les pròpies organitzacions sindicals de classe quan no han estat punts de referència per aquests treballadors. A aquest tema em referiré tot seguit.

Abans però, és important constatar el fet que l’aposta per les plataformes corporatives per part de col·lectius precaritzats no esdevé mai reeixida. L’únic objectiu assolible per aquest esquema d’organització és el de la visibilització social d’aquelles situacions que fins al moment havien estat desconegudes per a la major part de la població. I no és poca cosa. Però un cop evidenciat el problema, la solució passa sempre per l’organització de les persones afectades, l’exercici del conflicte social, l’establiment de negociacions, la consecució d’acords i el control del seu compliment. I és sempre en alguna d’aquestes fases on es produeix l’estancament del procés per manca de força contractual dels espais que pretenen representar les persones afectades. S’han donat casos en que fins i tot s’han assolit acords positius amb administracions públiques (no en conec cap en l’àmbit de l’empresa privada, menys sensible al desgast de la pròpia imatge social), però aquests acords han donat pas a la frustració per la manca de mecanismes per a garantir-ne el compliment i per l’esgotament de les persones. En definitiva, l’opció corporativa pot esdevenir rendible per a pilots d’avió a l’hora de mantenir llurs privilegis, però no ho serà mai per als que carreguen les maletes.

El sindicalisme de classe davant del repte: a mode de DAFO

Com ja ha quedat dit, una part de les causes de l’aparició d’estructures d’organització corporatives per part de treballadors precaritzats l’hem de buscar dins del propi sindicalisme general. L’aparició de bosses creixents de treballadors en fase d’incorporació precaritzada al treball no sempre ha trobat la resposta adient per part del sindicalisme. El principal obstacle el trobem en el no reconeixement mutu entre aquests treballadors i la resta. D’una banda, és evident que els casos de que parlem fan referència a persones que tenen la perspectiva d’inserir-se en el món del treball en ocupacions professionals altament qualificades i en espais que basen la política de promoció en la competència entre treballadors. Aquesta perspectiva no afavoreix l’establiment d’aliances amb el conjunt de treballadors i treballadores. De l’altra, massa sovint els responsables sindicals i el conjunt de treballadors han desatès les reivindicacions d’aquestes persones en no considerar-les com a treballadores, sinó com a estudiants o persones que no formen part de la plantilla de les empreses.

Un altre punt dèbil del sindicalisme de classe a l’hora d’abordar aquestes situacions té un caràcter més organitzatiu. En les primeres tres dècades del segle passat, el sindicalisme va adoptar una estructura organitzativa encara vigent basada en els sectors productius. Allò que determina l’enquadrament d’un treballador al sindicat és l’empresa i el sector en que treballa, i no pas la seva categoria professional o la modalitat del seu contracte. En aquest cas però, estem parlant de col·lectius transversals als diferents sectors i que s’identifiquen precisament en funció de la seva modalitat “contractual”.

No obstant, els punts forts del sindicalisme general per afrontar aquestes situacions superen amb escreix els dèbils. En primer lloc, el sindicalisme confederal es caracteritza precisament per tenir una forta presència en tots els sectors d’activitat, la qual cosa el converteix en l’única opció que pot agrupar el conjunt de treballadors afectats per aquestes situacions, situació que constrasta amb la de les plataformes corporatives. Un bon exemple és el cas dels becaris, on les organitzacions existents únicament agrupen treballadors de les universitats però no d’altres sectors on la presència de becaris és molt important com poden ser els mitjans de comunicació, les administracions públiques no universitàries o les empreses amb departaments de R+D.

En segon lloc, únicament el sindicalisme general permet el traspàs de coneixements, experiències i bones pràctiques entre els treballadors de diferents empreses, sectors d’activitat, generacions, etc. A l’hora es l’únic que permet realitzar economies d’escala (no només ni principalment financeres) que faciliten el desenvolupament d’instruments potents d’anàlisi i d’intervenció sindical. I únicament el sindicalisme de classe permet l’aportació solidària de recursos de tot tipus per part dels treballadors dels sectors més consolidats a les realitats emergents.

Finalment, lluny de la imatge de conservadorisme que a vegades transmeten, les organitzacions sindicals de classe han demostrat durant tota la seva trajectòria una alta capacitat d’innovació. Fa temps que els sindicats de classe han vist la necessitat de generar espais de treball transversals a tots els sectors per a donar resposta a les necessitats específiques de col·lectius de treballadors com són dones, estrangers i, de manera més recent, joves. Només d’aquesta manera es pot explicar el seu constant creixement i extensió cap a nous sectors d’activitat amb poca o cap tradició sindical (un bon exemple ha estat el de les empreses de lleure educatiu o el de la indústria auxiliar a Tarragona i Girona). En aquesta mateixa línia s’insereix la creació per part de CCOO de Catalunya de la Federació de Treballadors Autònoms Depenents l’any 2000, la victòria judicial en el reconeixement dels ciberdrets sindicals o, de manera més recent, la creació d’un espai sindical per a treballadores sexuals.

Un precedent històric que acostumo a emprar quan participo d’aquests debats és el dels oficials de comerç o el dels funcionaris. Ambdós col·lectius s’han situat en altres moments històrics al marge del sindicalisme general en tant que no es reconeixien com a treballadors o comptaven amb algun tipus de situació privilegiada respecte a la resta que desitjaven mantenir. Ambdós col·lectius van generar en el seu moment un discurs legitimador de la seva postura de no integració (és necessari recordar que a la dècada dels 80 veus provinents del comunisme postulaven la creació de sindicats de funcionaris al marge de CCOO?). No obstant, la successió de millores assolides per part del sindicalisme general van portar a aquests col·lectius a incorporar-s’hi des del mateix moment que van percebre el sindicalisme de classe com el més útil per a millorar la seva situació.

“Nous col·lectius” i sindicats de classe és necessiten mútuament. Per als primers el sindicalisme general representa l’única eina que els hi pot permetre l’assoliment de les seves reivindicacions, en la mesura que s’hi incorporin. I el sindicalisme confederal es juga el seu futur en la mesura que sigui capaç d’incloure i donar resposta a les noves situacions que apareixen en el món del treball. Enlloc és escrit que els camins siguin fàcils, però de ben segur que conflueixen en un punt no molt llunyà.

(1) Amb permís de l’amic Juan Blanco, sociòleg i sindicalista inquiet
(2) ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya (2005) Joves i mercat laboral a Catalunya a www.conc.es/acciojove
(3) Respecte els diferents models d’itineraris professionals vid. CACHÓN, Lorenzo (ed.) (1999) Juventudes, mercados de trabajo i políticas de empleo. 7 i Mig editorial de poesia. Benicull de Xúquer (València).
Respecte a la diferenciació entre el caràcter edatista o generacional de la precarietat podeu veure l’article de Toni Salvador i Pau Serracant en aquest mateix número de Nous Horitzonts.