Entrevista a Lluís Melgar. Delegat de CCOO a Macro

entrevista realitzada per Emili Rey i publicada a Lluita Obrera número 180

“Entre els joves hi ha molta desinformació del que és un sindicat”

Quan t’afilies a CCOO i com decideixes presentar-te a les eleccions sindicals?

Jo sempre havia tingut simpatia per l’esquerra política, potser no tant pel sindicalisme, però sabia que en l’àmbit laboral alguna cosa s’havia de fer. Arribo a Macro i aconsegueixo un contracte fix; allà vaig conèixer la gent que hi havia en el comitè i em va agradar. Als vuit mesos de començar a treballar en l’empresa, ja em vaig presentar a les eleccions sindicals. No m’ho vaig pensar gaire i vaig sortir elegit delegat.

El sector del comerç és especialment difícil laboralment i sindicalment parlant...
El comerç és un sector que tots coneixem pels centres que tenim al costat de casa i hi veiem les mateixes persones que hi són des que obren fins que tanquen: jornades llargues, diumenges, etc. Jo treballo en un centre majorista per a gent que es dedica principalment a l’hostaleria. A Macro s’entra amb un contracte temporal però amb possibilitats de passar a ser fix. De tota manera, hi entra molta gent jove amb molta rotació i no és fàcil afiliar-la al sindicat. Hi ha un bon nombre de treballadors força convençuts i que veuen en l’afiliació la seva força, però no és el cas de la gent jove, a qui ens costa arribar.

És un sector amb molta gent jove i això significa precarietat...

Entre els joves hi ha molta desinformació del que és un sindicat. A Macro tenim part de la gent que hi treballen de tota la vida i que tenen com a objectiu jubilar-se en aquesta empresa. Tenen un projecte laboral i per això lluiten i treballen, perquè aquest projecte no pateixi escletxes importants. Per exemple, les dobles escales salarials són un perill, ja que, per la mateixa feina, cobrar diferents sous significa que els més antics, i que cobren més, començaran a sobrar. Els joves això no s’ho plantegen, sobretot perquè falta formació laboral i sindical abans d’arribar a l’empresa. El Nadal passat, per exemple, el comitè de Macro Badalona, amb majoria de CCOO, va acordar amb l’empresa que les hores extra es pagarien el doble, i això sí que va arribar als treballadors joves: “si faig un esforç extra durant la campanya de Nadal, com a mínim que em surti a compte”, pensen. I aquestes coses són les que venen i fan que els joves s’afiliïn al nostre sindicat. No ens podem centrar a explicar que hi va haver una època passada o parlar de personatges d’altres moments, ja que això no arriba al jovent.

Els treballadors joves busquen resultats immediats ...

Exacte. I és quan en el sector del comerç trobem habitualment comitès corporatius amb sindicats com Fetico o Fasga, que procuren fer-se seus els resultats immediats, sobretot perquè sempre estan assabentats de les intencions de l’empresa, tenen informació privilegiada que nosaltres no tenim, i ho venen com una victòria. No es fan grans millores en el sector del comerç, però quan alguna empresa hi fa alguna cosa, aquests sindicats ho saben abans que ningú i això ens complica la feina i la relació amb la gent jove nouvinguda a les empreses.

El fet de ser jove és un element de dificultat afegida per a un delegat sindical a l’hora de negociar amb la patronal?

Les vegades que he negociat amb la patronal he tingut la sensació que et prenen pel “pito del sereno” pel fet de ser jove. Sembla que tu estàs jugant a ser sindicalista i que una persona més gran disposa de tots els elements que ha de tenir un sindicalista i que tu no tens. La mobilitat laboral dels joves fa que els empresaris considerin que els que som sindicalistes estiguem jugant a ser-ho. I és curiós observar que els empresaris comencen a veure que això no és així i que la cosa és seriosa, quan veuen que fas cursos de negociació sindical o dret sindical, quan et formes.

Què esperen d’un delegat sindical els treballadors d’aquest sector?

Un dels problemes grans que tenim en el comerç és la salut laboral: goteres, terra en mal estat, les màquines elevadores treballen mentre hi ha clients, les peixateres pateixen molta humitat i temperatures massa baixes, els magatzems estan bruts..., i tot això genera estrès. Això ho sents cada dia i el que la gent et demana són solucions immediates, perquè ets sindicalista i perquè t’han escollit. I això sí que t’ho demanen els joves i els que no ho són. Nosaltres treballem sindicalment tots els aspectes laborals, però trobem de vegades contractes en frau de llei. Ho dius al treballador i aquest et respon que el seu problema és que passa fred tot el dia manipulant pollastres i que vol més roba...

Per què cal votar CCOO?

Al comerç tenim molts sindicats corporatius i d’altres de classe que no actuen de forma correcta. El nostre és un sindicat fort i això s’ha vist en el meu magatzem, on CCOO no ha fet un pas enrere ni per agafar embranzida, i això dóna molta confiança. CCOO sempre ofereix solucions possibles sense embolicar la troca, com moltes vegades fan altres, que creen falses expectatives que després no es compleixen.

Creus que el sindicat en general entén aquesta nova fornada de sindicalistes joves, de vegades amb una forma diferent de veure les coses?

Hi ha de tot. Hi ha gent que entén que les coses van canviant i també el sindicalisme, que aquest no pot ser el mateix que el dels anys 80, per exemple. La gent que no ho accepti haurà de veure i assumir aquests canvis protagonitzats per un planter que puja fort a CCOO.