”Els advocats laboralistes i els sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants”

Els advocats laboralistes reben el tercer carnet solidari. La Fira de Cornellà va acollir el 25 de novembre l’acte de reconeixement als afiliats i afiliades de CCOO amb més de 25 anys d’antiguitat a la nostra organització. Uns quatre-cents afiliats i afiliades van gaudir d’aquest esdeveniment i van recollir la seva insígnia. En el marc d’aquesta celebració, es va lliurar el tercer carnet solidari de CCOO de Catalunya, amb el qual es vol reconèixer la tasca de persones o entitats a favor del desenvolupament del sindicalisme de CCOO. Enguany, aquest guardó ha estat atorgat al col·lectiu d’advocats laboralistes representats per Ascensió Solé, Francesc Casares, Montserrat Avilés i Antonio Martín.

Ascensió Solé és magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Recentment ha rebut d’aquest sindicat el carnet solidari en reconeixement a la tasca feta pels advocats laboralistes.

Com valores aquest carnet solidari amb què heu estat guardonats els advocats laboralistes, i tu mateixa com a representant, per part de CCOO?

Estic molt contenta que s’hagi pensat en mi a l’hora de donar aquest carnet. Jo ja tenia un dels primers carnets de CCOO, però un d’honorífic no. És un reconeixement a la trajectòria dels advocats laboralistes, persones amb un compromís social, polític i professional que van fer una feina que va tenir uns resultats excel·lents. És una de les gratificacions que tenim molts dels antics laboralistes, el fet d’haver participat en una etapa de conquesta de llibertats que assegurava el pas de la dictadura a la democràcia.

Hi ha diferents parers sobre si havíem de fer-ho com ho vam fer i sempre et queda el dubte de si podríem haver fet molt més. És un reconeixement a uns advocats que es van alinear amb els treballadors per lluitar per unes millors condicions de treball, i també es va lluitar per una societat més justa, més equitativa, més lliure, més en pau. Jo encara penso que és així com s’ha d’anar aprofundint en la democràcia, i que el sindicat es recordi d’això significa que no oblida una
part important dels seus orígens. Hi havia una gran conjunció entre els que estaven “al tall” i els advocats: tots lluitàvem pel mateix i tots ens necessitàvem.

Els anys de la transició política en aquest país eren temps difícils per exercir d’advocat laboralista.

Teníem un compromís personal i ideològic. I teníem la sort de poder estar treballant i lluitant alhora per la conquesta d’aquestes llibertats democràtiques, per canviar la societat. Pot semblar utòpic, però les utopies serveixen per anar avançant.

Com va arribar la teva vinculació a CCOO i què destacaries d’aquells anys?

Quan vaig acabar la carrera, em vaig incorporar al despatx laboralista d’en Cuenca. En aquell moment vaig conèixer la Montserrat Avilés, l’Albert Fina, en Salvadores, en Solé i Barberà i en Sardà. Cadascun lluitava des del seu camp. Ens reuníem i es plantejaven temes jurídics per donar la volta als problemes que tinguessin els treballadors. CCOO es va anar consolidant i enfortint a les empreses i anava als despatxos per demanar la cobertura dels advocats. Es va crear una simbiosi molt important: advocats laboralistes i sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants. Els advocats laboralistes ens coordinàvem i un dels elements de la nostra coordinació va ser el Tribunal d’Ordre Públic, on defensàvem els problemes laborals, i, com que estava centralitzat a Madrid, era la manera de trobar-nos i anar-nos coordinant.

Quin paper creus que va tenir CCOO en la normalització de les relacions laborals en aquest país, i en la millora de les condicions laborals dels treballadors de Catalunya? De fet, tu vas col·laborar en la creació del Gabinet Jurídic del sindicat.

Era l’alternativa al sindicat vertical, ja que la UGT va aparèixer més tard. Jo ja era al despatx de l’Albert Fina amb la Montserrat Avilés, i ens van processar perquè fèiem una circular que es repartia a les empreses en què parlàvem dels drets que tenien els treballadors i dels que haurien de tenir. La policia sabia que als despatxos es reunien clandestinament els sindicats i, aleshores, havíem de definir com es constituïa aquest complement entre advocats i sindicat. Va ser quan, des de la CONC incipient, es va decidir que s’havia de formar un gabinet jurídic propi; en López Bulla va ser molt clarivident. I es va decidir que hi havia d’haver un responsable d’aquest gabinet. Recordo que al despatx d’en Salvadores es va decidir com organitzàvem l’assessorament un cop es legalitzés CCOO i es va optar perquè tingués un gabinet propi. Tots consideràvem que l’assessorament era part de l’acció sindical, amb una perspectiva potser molt romàntica, i que amb el temps l’assessorament jurídic no faria falta en la mesura que el sindicat anés sent més fort. I va ser quan alguns despatxos laboralistes de Catalunya es van incorporar al gabinet únic de CCOO. Jo em vaig oferir per organitzar el Gabinet de CCOO per la meva experiència al despatx de l’Albert Fina, que era un dels més organitzats i eficients del moment. A poc a poc ens vam anar organitzant en l’àmbit econòmic i de feina, especialment a Barcelona; després vam passar a organitzar el Gabinet de comarques, que ja va ser més complicat, però que també es va fer. Vam arribar a ser uns cent advocats.

Han canviat molt les relacions laborals durant aquests anys?

Recordo que al final dels anys setanta jo assessorava el sector del metall. Els plantejaments eren molt radicals i hi va haver un moment que els sous dels convenis col·lectius van augmentar al voltant d’un 20%. Es milloraven molt les condicions de treball per l’ambient social que existia. En aquell moment, quan negociàvem, defensàvem el lloc de treball per sobre de tot i érem molt durs amb això.

La idea era que l’empresari capitalista tenia molts beneficis i aquests havien de repercutir en els treballadors. El sindicat, molt més que la patronal, ha fet una adaptació rapidíssima al llarg del temps, molt intensa i conseqüent en la negociació dels conflictes, encara que de vegades penso que es va massa de pressa a resoldre els contractes de treball amb indemnitzacions.

Actualment ets vocal de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. Quins són els vostres objectius?

L’objectiu és normalitzar l’ús del català com a llengua pròpia en l’àmbit de l’Administració de justícia, en l’àmbit dels jutjats i dels despatxos d’advocats. Ara hem impulsat un conveni amb el Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO per promoure i facilitar mitjans i documents necessaris perquè els tràmits jurídics es facin en català, ja que Comissions Obreres és una de les organitzacions que presenta més demandes.

Entrevista realitzada per Emili Rey per a Lluita Obrera