Pla Esstratègic de Joventut de CCOO de Catalunya

Introducció del Pla Estratègic de Joventut de CCOO de Catalunya (2006-2010)

Per què un pla de joventut?

Les societats europees de l’estat social han basat el seu benestar en el dret al treball com a fonament de la redistribució i el desenvolupament de la ciutadania. És des del treball que els treballadors i treballadores hem anat conquerint la ciutadania mitjançant l’acció col·lectiva i d’aquesta manera el sindicalisme ha estat l’instrument que ha fet possible aquesta conquesta progressiva. I un dels efectes del model social europeu ha estat l’emergència de la “joventut” en la mesura en que s’ha retardat l’edat d’incorporació al treball i allargat l’etapa de formació inicial, en un context en que l’evolució econòmica requeria un major pes de treball cada vegada més qualificat i un major nombre de famílies poden mantenir fills dedicats als estudis.

D’altra banda, l’evolució de l’economia de mercat i de les empreses ha desembocat en nous escenaris que han comportat una major segregació laboral i les estratègies empresarials i públiques presentades sota l’etiqueta de la flexibilització del mercat laboral han afavorit una major segmentació, que en el cas de la gent jove s’ha expressat especialment per la irrupció d’una fase de transició al treball cada cop més prolongada, un estadi en la vida laboral de les persones dominat per la incertesa i la precarietat. Estadi que per a un segment important de nous treballadors acaba esdevenint no una fase temporal sinó una situació permanent, una realitat desvinculada de l’edat de les persones i associada a factors generacionals i a processos de mobilitat social descendent. D’aquesta manera, la diferència entre integració i exclusió no es dóna únicament en termes de treball o atur, sinó de qualitat del treball i noves fornades de treballadors comencen a referir-se a les condicions laborals dels seus pares com d’un “treball a l’antiga” que ells ja no esperen conèixer. Aquesta situació està associada directament a estratègies públiques i privades de trasllat dels costos de les transformacions socials, econòmiques i empresarials a futures generacions. Una realitat que dóna nous sentits a principis fundacionals del sindicalisme confederal com els de solidaritat de classe i unitarisme.

Tots aquests canvis han incidit també en els processos de construcció de la pròpia identitat de les noves fornades de treballadors i treballadores i en la seva relació amb les esferes col·lectives, inclòs el sindicalisme. Un sindicalisme que únicament guanyarà aquests nous treballadors i treballadores en la mesura en que sigui capaç d’esdevenir útil per a que mitjançant l’acció col·lectiva generin noves expectatives de millora a qui avui no les té.


per què un pla transversal

CCOO de Catalunya aborda la realitat dels i les joves des d’un punt de vista integral en que l’acció del sindicat per a la gent jove no queda reclosa en un únic àmbit d’actuació, sinó que cal que el conjunt d’estructures afectades desenvolupin accions coordinades amb objectius comuns. L’objectiu de l’emancipació de la gent jove treballadora, el dret dels treballadors i les treballadores a plantejar un projecte de vida, requereix canvis en l’àmbit laboral, però també en educació, habitatge o participació social en tots els nivells. Per tot això, el paper d’ACCIÓ JOVE com a moviment de joves de CCOO de Catalunya no és el d’assumir en exclusiva les polítiques sindicals cap a la gent jove, sinó impulsar i coordinar les accions de les diferents estructures del sindicat de manera cooperativa i garantir-ne la coherència.

Com a conseqüència de la transversalitat de la nostra acció, tenim la voluntat de fomentar la cooperació entre les federacions, unions comarcals i intercomarcals, secretaries i instruments del sindicat a l’hora de desenvolupar les nostres accions i de plantejar les nostres propostes en un procés de diàleg i d’intercanvi permanents. La cooperació amb altres estructures implica un esforç afegit per arribar a consensos però, fruit d’aquest esforç, incorpora als projectes una visió més àmplia, més rica i ambiciosa, i és la millor garantia de l’eficàcia de la nostra acció. Aquesta pràctica esdevé, a més, cada cop més imprescindible davant d’una realitat en canvi constant, que supera la rigidesa de la compartimentació de l’activitat sindical. Només des de la permeabilització i el treball conjunt entre els diferents àmbits del sindicat podem fer front als nous reptes que se’ns presenten i impulsar la renovació del sindicalisme donant un nou valor a la confederalitat sindical.

Aquest treball transversal i la defensa dels interessos de totes les treballadores i treballadors tenint en compte les diferents realitats, ha fet esdevenir CCOO en un agent essencial per la igualtat i la integració de tots els treballadors i treballadores des de la nostra diversitat. I no només pel “currículum” de conflictes i acords passats, sinó per l’impuls en l’actualitat de la transformació del model productiu dominant al nostre país, les millores en el sistema públic d’ensenyament o l’impuls de projectes per a millorar la participació dels treballadors i treballadores i la renovació dels equips directius.

La nostra voluntat és la de situar una estratègia compartida on identifiquem les prioritats i assumim compromisos concrets, una estratègia que no vol ser ni un receptari ni una cotilla, sinó una plataforma que fomenti la innovació i el treball creatiu contemporitzat amb criteris d’eficiència i eficàcia. Una estratègia global que aixoplugui les accions de les diferents estructures sindicals, accions que necessàriament seran diverses i asimètriques però que han de sumar totes en una mateixa direcció. Una estratègia que incideixi en els canvis i transformacions que afronta el sindicalisme confederal per continuar sent l’eina més útil per a totes les treballadores i treballadors des de la solidaritat.