Friday, December 29, 2006

Salut laboral i gènere

La salud laboral ¿una cosa de hombres?
"Las mujeres se accidentan 3 veces menos que los hombres"
REBECA TORADA

La aparición del Informe "Riesgos Laborales y su prevención", más conocido como Informe Durán, ha generado polémica y los medios de comunicación se han hecho eco de la envergadura del tema en nuestro país. Diversos titulares han ido mostrando algunos de los aspectos más relevantes de la situación. El que reproducimos en el titular del presente artículo nos llamó especialmente la atención. Las mujeres queremos opinar también.

¿Quiere esto decir que las mujeres están menos expuestas a los riesgos? ¿o más bien, que a diferentes exposiciones se dan diferentes daños a la salud? Curiosamente, lo que el informe Durán ni se plantea es explicar el por qué de las diferencias entre la incidencia de accidentes de mujeres y hombres. Los daños a la salud que afectan de forma diferenciada a las mujeres pasan desapercibidos cuando se aplican criterios provenientes del enfoque clásico de la seguridad e higiene, obviando todo lo que se mueva en la resbaladiza organización del trabajo, del tiempo y de la distribución de responsabilidades. El enfoque dominante en salud laboral sigue siendo masculino y mantiene invisibles muchos de los riesgos para la salud de las mujeres. Ofrecer información de esta forma tan escueta y sesgada da lugar a malas interpretaciones.

Ellos se accidentan, nosotras nos desgastamos

Los datos de la Tercera Encuesta Europea sobre Condiciones de Trabajo pueden ayudar a entender el por qué de las diferencias entre mujeres y hombres. Mia Latta, directora de investigación de la Fundación para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo, nos indica como interpretarlos: "No es el sexo la causa específica de los problemas relacionados con la salud, sino más bien las condiciones de trabajo". Es decir, veamos primero donde trabajan mujeres y hombres y después qué condiciones de trabajo caracterizan los diferentes sectores en los que se concentran.

Seis de cada 10 mujeres trabajan en el sector servicios, en ocupaciones que prolongan las tareas tradicionalmente asignadas al género femenino: enfermeras, maestras, limpiadoras, administrativas, cajeras, vendedoras, trabajadoras sociales. "Si examinamos sectores específicos -continúa Mia- podemos ver que en el sector de ventas y servicios predominan los problemas psicosociales (estrés o fatiga). Dos tercios de los empleados de este sector son mujeres".

En el sector industrial, donde trabajan 2 de cada 10 mujeres, éstas ocupan puestos de trabajo de baja o nula cualificación, en cadenas de montaje de industrias manufactureras donde el trabajo es monótono y repetitivo. La carga física en estas ocupaciones no es tan evidente como en las desempeñadas por hombres: se producen menos sobreesfuerzos por manipulación de cargas, pero en cambio las posturas mantenidas durante largos periodos y el trabajo repetitivo provocan alteraciones músculo-esqueléticas de difícil diagnóstico.

La situación de precariedad de las mujeres en el mercado laboral con mayores tasas de temporalidad y contratación a tiempo parcial que los hombres, las prácticas sociales sexistas que dan lugar a situaciones de acoso sexual, discriminación en las promociones y en la remuneración, así como la doble presencia en el ámbito familiar y laboral, no hacen más que acentuar estos daños a la salud provocando un lento y acusado desgaste que es obviado en todas las prácticas preventivas.

Mejorar la eficacia preventiva incorporando el análisis de género

Es del todo inusual que en las evaluaciones de riesgos se incluyan indicadores que permitan tener en cuenta estas diferencias de género. ¿Qué ocurre cuando las mujeres ocupan puestos de trabajo diseñados sobre un patrón supuestamente neutro que es en realidad masculino? ¿Se tiene en cuenta las diferencias entre mujeres y hombres cuando se suministran las herramientas y equipos de trabajo? ¿Por qué no se utilizan indicadores biológicos diferenciales, como las alteraciones de la menstruación? Más difícil todavía es que se evalúen las consecuencias del acoso sexual, de la dificultad para promocionarse, de la discriminación salarial o de las exigencias en cuanto a imagen o comportamiento por ser mujeres.

Incorporar criterios para poder valorar y ofrecer soluciones a estos problemas de salud, no sólo es un avance para mejorar las condiciones de trabajo de las mujeres, también implica el reconocimiento de las personas que están detrás de cada puesto de trabajo, humanizando la técnica y poniéndola al servicio de las trabajadoras y los trabajadores.

Publicat a Por experiencia número 14

Labels: , , ,

Friday, December 22, 2006

Pla Esstratègic de Joventut de CCOO de Catalunya

Introducció del Pla Estratègic de Joventut de CCOO de Catalunya (2006-2010)

Per què un pla de joventut?

Les societats europees de l’estat social han basat el seu benestar en el dret al treball com a fonament de la redistribució i el desenvolupament de la ciutadania. És des del treball que els treballadors i treballadores hem anat conquerint la ciutadania mitjançant l’acció col·lectiva i d’aquesta manera el sindicalisme ha estat l’instrument que ha fet possible aquesta conquesta progressiva. I un dels efectes del model social europeu ha estat l’emergència de la “joventut” en la mesura en que s’ha retardat l’edat d’incorporació al treball i allargat l’etapa de formació inicial, en un context en que l’evolució econòmica requeria un major pes de treball cada vegada més qualificat i un major nombre de famílies poden mantenir fills dedicats als estudis.

D’altra banda, l’evolució de l’economia de mercat i de les empreses ha desembocat en nous escenaris que han comportat una major segregació laboral i les estratègies empresarials i públiques presentades sota l’etiqueta de la flexibilització del mercat laboral han afavorit una major segmentació, que en el cas de la gent jove s’ha expressat especialment per la irrupció d’una fase de transició al treball cada cop més prolongada, un estadi en la vida laboral de les persones dominat per la incertesa i la precarietat. Estadi que per a un segment important de nous treballadors acaba esdevenint no una fase temporal sinó una situació permanent, una realitat desvinculada de l’edat de les persones i associada a factors generacionals i a processos de mobilitat social descendent. D’aquesta manera, la diferència entre integració i exclusió no es dóna únicament en termes de treball o atur, sinó de qualitat del treball i noves fornades de treballadors comencen a referir-se a les condicions laborals dels seus pares com d’un “treball a l’antiga” que ells ja no esperen conèixer. Aquesta situació està associada directament a estratègies públiques i privades de trasllat dels costos de les transformacions socials, econòmiques i empresarials a futures generacions. Una realitat que dóna nous sentits a principis fundacionals del sindicalisme confederal com els de solidaritat de classe i unitarisme.

Tots aquests canvis han incidit també en els processos de construcció de la pròpia identitat de les noves fornades de treballadors i treballadores i en la seva relació amb les esferes col·lectives, inclòs el sindicalisme. Un sindicalisme que únicament guanyarà aquests nous treballadors i treballadores en la mesura en que sigui capaç d’esdevenir útil per a que mitjançant l’acció col·lectiva generin noves expectatives de millora a qui avui no les té.


per què un pla transversal


CCOO de Catalunya aborda la realitat dels i les joves des d’un punt de vista integral en que l’acció del sindicat per a la gent jove no queda reclosa en un únic àmbit d’actuació, sinó que cal que el conjunt d’estructures afectades desenvolupin accions coordinades amb objectius comuns. L’objectiu de l’emancipació de la gent jove treballadora, el dret dels treballadors i les treballadores a plantejar un projecte de vida, requereix canvis en l’àmbit laboral, però també en educació, habitatge o participació social en tots els nivells. Per tot això, el paper d’ACCIÓ JOVE com a moviment de joves de CCOO de Catalunya no és el d’assumir en exclusiva les polítiques sindicals cap a la gent jove, sinó impulsar i coordinar les accions de les diferents estructures del sindicat de manera cooperativa i garantir-ne la coherència.

Com a conseqüència de la transversalitat de la nostra acció, tenim la voluntat de fomentar la cooperació entre les federacions, unions comarcals i intercomarcals, secretaries i instruments del sindicat a l’hora de desenvolupar les nostres accions i de plantejar les nostres propostes en un procés de diàleg i d’intercanvi permanents. La cooperació amb altres estructures implica un esforç afegit per arribar a consensos però, fruit d’aquest esforç, incorpora als projectes una visió més àmplia, més rica i ambiciosa, i és la millor garantia de l’eficàcia de la nostra acció. Aquesta pràctica esdevé, a més, cada cop més imprescindible davant d’una realitat en canvi constant, que supera la rigidesa de la compartimentació de l’activitat sindical. Només des de la permeabilització i el treball conjunt entre els diferents àmbits del sindicat podem fer front als nous reptes que se’ns presenten i impulsar la renovació del sindicalisme donant un nou valor a la confederalitat sindical.

Aquest treball transversal i la defensa dels interessos de totes les treballadores i treballadors tenint en compte les diferents realitats, ha fet esdevenir CCOO en un agent essencial per la igualtat i la integració de tots els treballadors i treballadores des de la nostra diversitat. I no només pel “currículum” de conflictes i acords passats, sinó per l’impuls en l’actualitat de la transformació del model productiu dominant al nostre país, les millores en el sistema públic d’ensenyament o l’impuls de projectes per a millorar la participació dels treballadors i treballadores i la renovació dels equips directius.

La nostra voluntat és la de situar una estratègia compartida on identifiquem les prioritats i assumim compromisos concrets, una estratègia que no vol ser ni un receptari ni una cotilla, sinó una plataforma que fomenti la innovació i el treball creatiu contemporitzat amb criteris d’eficiència i eficàcia. Una estratègia global que aixoplugui les accions de les diferents estructures sindicals, accions que necessàriament seran diverses i asimètriques però que han de sumar totes en una mateixa direcció. Una estratègia que incideixi en els canvis i transformacions que afronta el sindicalisme confederal per continuar sent l’eina més útil per a totes les treballadores i treballadors des de la solidaritat.

Friday, December 15, 2006

”Els advocats laboralistes i els sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants”

Els advocats laboralistes reben el tercer carnet solidari. La Fira de Cornellà va acollir el 25 de novembre l’acte de reconeixement als afiliats i afiliades de CCOO amb més de 25 anys d’antiguitat a la nostra organització. Uns quatre-cents afiliats i afiliades van gaudir d’aquest esdeveniment i van recollir la seva insígnia. En el marc d’aquesta celebració, es va lliurar el tercer carnet solidari de CCOO de Catalunya, amb el qual es vol reconèixer la tasca de persones o entitats a favor del desenvolupament del sindicalisme de CCOO. Enguany, aquest guardó ha estat atorgat al col·lectiu d’advocats laboralistes representats per Ascensió Solé, Francesc Casares, Montserrat Avilés i Antonio Martín.

Ascensió Solé és magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Recentment ha rebut d’aquest sindicat el carnet solidari en reconeixement a la tasca feta pels advocats laboralistes.


Com valores aquest carnet solidari amb què heu estat guardonats els advocats laboralistes, i tu mateixa com a representant, per part de CCOO?


Estic molt contenta que s’hagi pensat en mi a l’hora de donar aquest carnet. Jo ja tenia un dels primers carnets de CCOO, però un d’honorífic no. És un reconeixement a la trajectòria dels advocats laboralistes, persones amb un compromís social, polític i professional que van fer una feina que va tenir uns resultats excel·lents. És una de les gratificacions que tenim molts dels antics laboralistes, el fet d’haver participat en una etapa de conquesta de llibertats que assegurava el pas de la dictadura a la democràcia.


Hi ha diferents parers sobre si havíem de fer-ho com ho vam fer i sempre et queda el dubte de si podríem haver fet molt més. És un reconeixement a uns advocats que es van alinear amb els treballadors per lluitar per unes millors condicions de treball, i també es va lluitar per una societat més justa, més equitativa, més lliure, més en pau. Jo encara penso que és així com s’ha d’anar aprofundint en la democràcia, i que el sindicat es recordi d’això significa que no oblida una
part important dels seus orígens. Hi havia una gran conjunció entre els que estaven “al tall” i els advocats: tots lluitàvem pel mateix i tots ens necessitàvem.


Els anys de la transició política en aquest país eren temps difícils per exercir d’advocat laboralista.
Teníem un compromís personal i ideològic. I teníem la sort de poder estar treballant i lluitant alhora per la conquesta d’aquestes llibertats democràtiques, per canviar la societat. Pot semblar utòpic, però les utopies serveixen per anar avançant.
Com va arribar la teva vinculació a CCOO i què destacaries d’aquells anys?
Quan vaig acabar la carrera, em vaig incorporar al despatx laboralista d’en Cuenca. En aquell moment vaig conèixer la Montserrat Avilés, l’Albert Fina, en Salvadores, en Solé i Barberà i en Sardà. Cadascun lluitava des del seu camp. Ens reuníem i es plantejaven temes jurídics per donar la volta als problemes que tinguessin els treballadors. CCOO es va anar consolidant i enfortint a les empreses i anava als despatxos per demanar la cobertura dels advocats. Es va crear una simbiosi molt important: advocats laboralistes i sindicalistes de CCOO érem vasos comunicants. Els advocats laboralistes ens coordinàvem i un dels elements de la nostra coordinació va ser el Tribunal d’Ordre Públic, on defensàvem els problemes laborals, i, com que estava centralitzat a Madrid, era la manera de trobar-nos i anar-nos coordinant.
Quin paper creus que va tenir CCOO en la normalització de les relacions laborals en aquest país, i en la millora de les condicions laborals dels treballadors de Catalunya? De fet, tu vas col·laborar en la creació del Gabinet Jurídic del sindicat.
Era l’alternativa al sindicat vertical, ja que la UGT va aparèixer més tard. Jo ja era al despatx de l’Albert Fina amb la Montserrat Avilés, i ens van processar perquè fèiem una circular que es repartia a les empreses en què parlàvem dels drets que tenien els treballadors i dels que haurien de tenir. La policia sabia que als despatxos es reunien clandestinament els sindicats i, aleshores, havíem de definir com es constituïa aquest complement entre advocats i sindicat. Va ser quan, des de la CONC incipient, es va decidir que s’havia de formar un gabinet jurídic propi; en López Bulla va ser molt clarivident. I es va decidir que hi havia d’haver un responsable d’aquest gabinet. Recordo que al despatx d’en Salvadores es va decidir com organitzàvem l’assessorament un cop es legalitzés CCOO i es va optar perquè tingués un gabinet propi. Tots consideràvem que l’assessorament era part de l’acció sindical, amb una perspectiva potser molt romàntica, i que amb el temps l’assessorament jurídic no faria falta en la mesura que el sindicat anés sent més fort. I va ser quan alguns despatxos laboralistes de Catalunya es van incorporar al gabinet únic de CCOO. Jo em vaig oferir per organitzar el Gabinet de CCOO per la meva experiència al despatx de l’Albert Fina, que era un dels més organitzats i eficients del moment. A poc a poc ens vam anar organitzant en l’àmbit econòmic i de feina, especialment a Barcelona; després vam passar a organitzar el Gabinet de comarques, que ja va ser més complicat, però que també es va fer. Vam arribar a ser uns cent advocats.
Han canviat molt les relacions laborals durant aquests anys?
Recordo que al final dels anys setanta jo assessorava el sector del metall. Els plantejaments eren molt radicals i hi va haver un moment que els sous dels convenis col·lectius van augmentar al voltant d’un 20%. Es milloraven molt les condicions de treball per l’ambient social que existia. En aquell moment, quan negociàvem, defensàvem el lloc de treball per sobre de tot i érem molt durs amb això.
La idea era que l’empresari capitalista tenia molts beneficis i aquests havien de repercutir en els treballadors. El sindicat, molt més que la patronal, ha fet una adaptació rapidíssima al llarg del temps, molt intensa i conseqüent en la negociació dels conflictes, encara que de vegades penso que es va massa de pressa a resoldre els contractes de treball amb indemnitzacions.

Actualment ets vocal de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. Quins són els vostres objectius?
L’objectiu és normalitzar l’ús del català com a llengua pròpia en l’àmbit de l’Administració de justícia, en l’àmbit dels jutjats i dels despatxos d’advocats. Ara hem impulsat un conveni amb el Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO per promoure i facilitar mitjans i documents necessaris perquè els tràmits jurídics es facin en català, ja que Comissions Obreres és una de les organitzacions que presenta més demandes.
Entrevista realitzada per Emili Rey per a Lluita Obrera