Monday, April 28, 2008

Becaris: la cara invisible de la precarietat

Andrés Querol Muñoz
Coordinador Nacional d’ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya

La precarietat, com el virus de la grip, és mutant i assumeix diferents formes per tal d’adaptar-se a cada situació. Les formes són canviants, però el fons és el mateix: una posició vulnerable en el treball que acaba esdevenint permanent i impedeix a aquells que la pateixen mantenir expectatives de futur. La precarietat té doncs dimensions visibles: salaris baixos, temporalitat estructural, rotació laboral, impossibilitat de compaginar el treball amb la formació i la vida personal, discriminació per motiu de gènere, edat o nacionalitat, i en la seva dimensió més dramàtica, accidents i malalties.


Però amb aquestes cares visibles conviuen situacions invisibles, aquelles que no registren les estadístiques: l’economia submergida i els fraus legals. L’economia submergida ha estat sempre associada en el nostre imaginari a llocs de treball de baixa qualificació coberts per treballadores i treballadors amb escassa formació. És potser per això que ens costa reconèixer-la a primer cop d’ull en un àmbit ben diferent: els becaris.


Sota l’etiqueta becari/becària trobem situacions diferents i antagòniques: les beques reglades i les fraudulentes. Les primeres estan associades al creixent pes de les pràctiques en centres de treball dels estudis mitjans i superiors. Mitjançant aquestes pràctiques, alumnes que estan cursant estudis reglats en centres educatius realitzen un part de la seva formació en centres de treball sota la supervisió d’instructors i la tutela docent del seu centre d’estudis. A canvi poden rebre una beca que compensi les despeses de desplaçament o fins i tot dietes que deriven d’aquestes pràctiques. Certament s’han de millorar força coses en aquest camp, especialment pel que fa als recursos per tal de garantir els drets d’aquestes persones, però cal valorar positivament el seu paper en el procés de formació.


Però també sota l’etiqueta beca trobem una altra realitat ben diferent: l’economia submergida. Estem vivint una dinàmica creixent de “beques” ofertes directament per les empreses, sense cap mena de relació amb centres d’estudis, a persones que ja tenen la titulació necessària per a cobrir el lloc de treball. Res tenen en comú aquestes falses beques amb les pràctiques reglades: s’utilitzen per a cobrir llocs de treball en l’empresa sense reconèixer la relació laboral, la persona que l’ocupa no compta amb cap mena de tutela dels seus drets, no responen a la manca de formació de la persona sinó a la voluntat de l’empresari de reduir costos mitjançant la violació dels drets. No es fan a l’empara de cap legislació, són obertament il·legals. No suposen una fase prèvia d’incorporació al món del treball, perquè la majoria de les persones que les ocupen mai arribaran a ser contractades per l’empresa. Són economia submergida i explotació il·legal de treballadors.


També en aquest camp ens trobem davant dos opcions. D’una banda l’aposta per una millora de l’educació, especialment de la seva vessant pràctica, i per una economia basada en la qualitat i els drets. De l’altra la de la manca de regulació, la vulneració dels drets i una economia amb els peus de fang dels baixos costos a qualsevol preu i que condemna a l’exclusió social a sectors creixents de treballadores i treballadors.


La mala notícia: l’abandonament dels objectius de millora de l’educació per part del govern expressada en la proposta de Bases per a una Llei d’Educació (que entre d’altres coses ignora la FP) i en la negativa a assumir compromisos concrets en matèria de Formació Professional en el marc de l’Acord Estratègic de l’Economia Catalana, demandats per organitzacions sindicals i patronals.


Ara la bona notícia: el sindicalisme de classe, l’únic que exerceix l’acció solidària de totes les treballadores i treballadors, assumeix el repte.

Labels: ,

0 Comments:

Post a Comment

<< Home